Acció Cultural del País Valencià (ACPV), A Mesa pola Normalización Lingüística, Òmnium Cultural, Ciemen, Plataforma per la Llengua, Iniciativa pol Asturianu, Nogará Religada, l'Obra Cultural Balear (OCB) i Kontseilua compareixen aquest dimarts al Congrés dels Diputats per a reivindicar el dret dels pobles i les persones a utilitzar la seva llengua com un dret humà.
Marta Cubedo, en representació d’ACPV, ha explicat que insten el Govern espanyol a iniciar totes les accions perquè les llengües pròpies diferents del castellà gaudisquen dels mateixos drets i deures que a aquest es reconeixen. La seva intervenció també s’ha centrat en la necessitat de garantir el deure de coneixement per part del funcionariat que presti serveis en territoris amb llengua pròpia, així com el fet d’impulsar les mesures adequades per a estendre el coneixement generalitzat de les llengües en els seus respectius territoris.
«El dret dels pobles i les persones a utilitzar la seva llengua és un dret humà. El dret d’ús ple és garantia de democràcia, llibertat i progrés social. La diversitat lingüística, el seu reconeixement i el seu exercici no són un capritx. Són una necessitat per a viure amb dignitat col·lectiva en una societat plural, democràtica i justa, que no admet l’odi ni la discriminació. Contra ningú. Tampoc per motius de llengua», han remarcat.
A l’Estat espanyol, el 45% dels seus ciutadans viuen en territoris amb una llengua pròpia diferent del castellà, i volen fer-lo amb tota normalitat, amb tota llibertat, en igualtat de condicions, en les mateixes que qualsevol ciutadà el pot fer en castellà, sense que actualment siga possible.
L’Estat espanyol ha de complir els acords i tractats internacionals que ha ratificat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, així com documents consensuats per la societat civil, entitats de reconeixement internacional i experts, com ara la Declaració Universal dels Drets Lingüístics o el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics.
També s’ha de garantir la igualtat, la llibertat i la justícia per a tota la ciutadania en un estat democràtic basat en els valors dels drets humans, la diversitat i el pluralisme. «Un estat ha de ser excloent amb totes les discriminacions, siga com siga la seua raó, també la lingüística. A més, aquest estat, que parteix d’una tradició monolingüe en l’administració central, ha de ser conscient de la situació de discriminació a la qual han estat sotmesos els parlants d’aquestes llengües i generar polítiques actives de recuperació de la seua dignitat i autoestima que permeten l’exercici efectiu dels seus drets lingüístics», han conclòs.