Els dos agents de la Guàrdia Civil que varen vexar Kris Charlier a l'aeroport de Barcelona per haver parlat en català s'asseuran aquest dijous davant la jutgessa per a declarar com a investigats. Els dos agents estan sent investigats per la via penal per un possible delicte contra la integritat moral, arran d'una denúncia presentada per Charlier amb el suport legal de Plataforma per la Llengua.
Els fets varen succeir el 9 de desembre del 2019, quan els guàrdies varen retenir Charlier a l'arc de seguretat de l'aeroport de Barcelona perquè varen notar que duia alguna cosa sota la roba. Els dos agents no varen entendre les explicacions de l'afectat, que sap parlar català però castellà no, i el varen acabar obligant a abaixar-se els pantalons en públic per a mostrar la bossa d'estoma que porta enganxada al cos des que va ser intervengut d'un càncer de colon. Els dos agents, a més, varen acabar denunciant Charlier per desobediència i per haver-se negat a identificar-se, dues denúncies que finalment varen quedar arxivades. Un cop l'afectat ja era a l'avió, un agent de seguretat va entrar a l'aeronau, li va comunicar que la policia li havia prohibit volar i el va fer sortir immediatament.
Charlier, que és ciutadà flamenc i fa anys que es va instal·lar a Bigues i Riells, on va integrar-se en català, ja va declarar el 6 de maig al jutjat d'instrucció penal del Prat de Llobregat, el mateix on ara declararan els dos agents investigats i on el març passat varen declarar dos altres guàrdies civils, en aquest cas com a testimonis. De fet, la jutgessa encara podria cridar a declarar com a testimonis més persones implicades: dos agents més de la Guàrdia Civil, els dos vigilants de seguretat privada d'Aena que es trobaven a l'arc de seguretat en el moment dels fets i els membres de la tripulació de l'avió de Ryanair que Charlier va ser forçat a abandonar.
Un cop s'hagi acabat aquest procés d'investigació, el jutjat d'instrucció emetrà una interlocutòria en què es determinarà si la causa queda arxivada o si tira endavant. Plataforma per la Llengua ha coordinat i finançat des del principi el cas, que de moment avança positivament. A Catalunya només hi ha el precedent d'un episodi de discriminació lingüística que hagi arribat a ser investigat per la via penal. També va ser un cas de vexació perpetrat per guàrdies civils, en aquest cas contra un pagès de l'Empordà, i va acabar amb l'absolució dels guàrdies.