El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei de l'audiovisual, pel qual Esquerra Republicana de Catalunya havia arribat a un acord amb el govern espanyol per tal d'aprovar els pressuposts de l'Estat del 2022. Aquest contemplava que s'hi introduiria una quota del 30% de producció europea obligatòria fixada per la Unió Europea, així com la meitat d'aquesta (un 15%) seria per alguna de les llengües oficials de l'Estat espanyol: un 40% pel català, gallec o basc i el 60% pel castellà. Això suposaria que, del total del catàleg de les plataformes, la reserva per a llengües cooficials representaria el 6% del total, i el 20% del catàleg europeu.
Segons fonts de l'executiu, però, han avançat que aquest pacte sols obliga a garantir la quota de llengües cooficials a les plataformes amb seu a Espanya, Filmin o Movistar+; en aquest sentit, Netflix, HBOMax i Amazon Prime no es veuran afectades. Regeix la norma europea del «país d'origen», han afegit. A més a més, consideren que «el projecte de llei aprovat respecte l'acord» pactat amb ERC.
En la roda de premsa posterior, la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, responsable del projecte, ha evitat els detalls. Ha defensat que el projecte de llei feia un equilibri entre potenciar l'estat espanyol com un hub de producció audiovisual d'escala europea, afegint que «ara el text s'envia a les corts i, en el transcurs dels tràmits parlamentaris, hi pot haver millors i ajustaments, però partint d'un text que crec que és molt sòlid i que aconsegueix de complir els objectius del govern», ha dit.
Per la seva banda, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha dit que «és un acord de mínims, amb coses que evidentment cal millorar». I ha destacat que també hi troben a faltar tot allò que té a veure amb el doblatge. En canvi, la diputada de la CUP, Mireia Vehí, ha reclamat "mà dura" al govern espanyol perquè les grans plataformes internacionals acabin complint les quotes de català, euskera i gallec; «com pot ser que un Estat no serveixi perquè les grans corporacions compleixin les lleis o paguin els impostos?», ha recriminat.
Els professionals
La Plataforma per la Llengua i l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) varen advertir aquest divendres passat que, a l'espera de conèixer la lletra petita del redactat de la llei, els semblava insuficient per a garantir una presència substancial del català a les plataformes. Per això, varen demanar que la quota de produccions fos de més del 6%, d'acord amb el pes proporcional de la població que viu als territoris amb llengües pròpies. També varen criticar que l'obligatorietat d'incorporar-hi les versions en català, tant existents com noves, ja que això replica el model de les sales de cinema, que s'ha demostrat incapaç de garantir una oferta en català. L'inconvenient és que el text diu que s'ha de complir si és tècnicament possible i no té cap cost addicional, però ells demanen que el redactat inclogui un percentatge d'oferta obligatòria mínima.