El Diccionari Alcover-Moll, conegut també com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), compleix enguany sis dècades des que va culminar la seva publicació i, tal com ja ha informat reiteradament dBalears, la Institució Francesc de Borja Moll ha iniciat l'Any del Diccionari 2022 com a homenatge a l'obra i als seus autors, Francesc de Borja Moll i Antoni Maria Alcover, i per a reivindicar un «monument viu de la llengua» i dignificar la riquesa i la varietat del català en tots els sentits.
El president de la Institució Moll, Carles Duarte, ha assenyalat l'Any del Diccionari 2022 pretén, a més de reivindicar les variants dialectals del català com a font de riquesa, recuperar per a la memòria col·lectiva un fet de gran rellevància, ja que en la publicació del DCVB «coincideixen obra i personatges».
En aquest sentit, Duarte ha ressaltat l'aspiració que en tots els llocs pels quals van passar Alcover i Moll quedi constància en forma de carrers, places o accions institucionals «la petjada que va deixar aquesta obra».
L'efemèride coincideix amb el retorn fa un segle de La Gran Eixida, l'enquesta i recollida de dialectes per tots els dominis del territori lingüístic durant sis mesos. A més, el 2 de febrer es compliran 160 anys del naixement de mossèn Alcover a Manacor, que va morir a Palma el 8 de gener de 1932.
«Estam parlant d'un moment molt rellevant des del punt de vista de la recuperació i la difusió d'una obra gegantesca», ha apuntat Duarte.
En aquest context, el mes de desembre passat es va instal·lar en el Moll Vell del Port de Palma una placa que recorda aquella expedició lingüística i que s'uneix a la que s'ha instal·lat també en el port de Barcelona.
Cultura popular
El president de la institució ha destacat, precisament, la importància de la «reconnexió» de l'obra amb la societat perquè a més de ser un recopilatori de paraules i descripcions el diccionari és un «reflex de la cultura popular», quan precisament la figura d'Alcover apareix sempre vinculada a les 'rondalles'.
Duarte ha ressaltat la necessitat que «l'enorme fons» de cultura popular del país que és el DCVB pugui estar a l'abast de la societat, que també va col·laborar i va aportar.
«El DCVB és l'obra d'uns lingüístiques, però en la seva elaboració va participar molta gent entusiasmada i il·lusionada amb la realització d'aquesta obra», ha assenyalat.
Carles Duarte ha ressaltat del DCVB que conté molta més informació que la que poden oferir a simple vista les seves més de 150.000 entrades i que rep milions de consultes a l'any.
Particularitats de l'obra
Així, recull una diferència «enorme» respecte d'altres diccionaris com el de l'Institut d'Estudis Catalans o el de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Segons ha destacat Duarte, mentre aquestes obres, a grans trets, mostren què és correcte o incorrecte, el DCVB ajuda a mantenir el coneixement de la llengua «el més ampli possible».
«Avui ens expressem amb molt poques paraules, s'ha perdut la riquesa expressiva de la llengua i s'ha perdut l'enorme potencialitat de la llengua per a expressar, a més de conceptes, estats d'ànim, sentiments i inquietuds i tot això ho trobem en el tresor immens que és el DCVB», ha incidit.
En aquest punt, la vicepresidenta de la Institució Moll i catedràtica de la Universitat de Barcelona, Maria Pilar Perea, ha definit el DCVB com un «diccionari de la descripció, més que de la norma» que, com uns altres, «no envelleix», sinó que és «una obra viva».
Perea ha ressaltat igualment, el pes que les varietats dialectals del català tenen en el conjunt del diccionari. En aquest sentit, ha apuntat, «acompanya a la persona en un viatge a través del temps i la geografia». En definitiva, el DCVB «fa explícita» la diversitat del català com un fet positiu.
«Quan parlam de dialectes tenim tendència a situar-lo com un fet de menor importància, però el dialecte és la varietat viva de la llengua en cada territori i el DCVB enriqueix la mirada cap a la llengua més enllà de la intenció normativa de les institucions», ha apuntat.
Perea ha reclamat, en aquest sentit, estar «oberts» a la varietat dialectal pel que té d'enriquidor i a «trencar» amb determinades dinàmiques «uniformadores», que acaben per «limitar i matar les possibilitats de la llengua».
Digitalització
En el context de la celebració de l'Any del Diccionari, està prevista igualment una nova digitalització de l'obra sota la direcció de Maria Pilar Perea, amb la intenció d'«extreure tot el suc» al DCVB i explorar totes les possibilitats que ofereix.
Avui dia, la consulta en web del DCVB és pràcticament estàtica, «com veure la pàgina del diccionari imprès», ha apuntat Perea, que ha explicat que la intenció és aconseguir disposar d'una eina que permeti millorar les cerques, per termes, localitats, refranys o obres literàries, entre altres maneres.
El projecte de digitalització es presentarà a Manacor el pròxim 1 de febrer i serà possible gràcies al suport econòmic de la Direcció General de Política Lingüística del Govern i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, de la Universitat de Barcelona, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma.
Perea ha expressat la necessitat de reivindicar tant la pròpia obra com el treball dels seus autors i les varietats de la llengua. «L'obra s'ho mereix i ha de donar-se a conèixer perquè la societat valori un treball del qual tots som deutors», ha apuntat.
La directora del projecte de digitalització, en línia amb l'apuntat per Duarte, ha apuntat que part de la importància del DCVB resideix en què «els parlants de tots els territoris se senten reflectits».
«Històricament, els dialectes s'han deixat de costat, però des de fa un temps cadascun ha començat a reivindicar les seves diferents maneres d'expressar-se», ha afegit.
Tant Duarte com Perea coincideixen a l'hora d'assenyalar que el procés de digitalització pot ajudar al fet que l'obra sigui més coneguda i assequible tant des del punt de vista social com educatiu, encara que han apuntat que «cada vegada s'està utilitzant més».