Existeixen un gran número de contaminants atmosfèrics amb diferents repercussions sobre la salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) identifica les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), el monòxid i diòxid de nitrogen (NO i NO2), i l'ozó troposfèric (O3) com els contaminants atmosfèrics més perjudicials per a la salut humana. En zones industrials o amb una presència important d’indústria química, pot donar-se la presència de l’SO2. En el moment actual, gairebé tots aquests contaminants, excepte l’SO2, procedeixen majoritàriament de la combustió de carburants fòssils procedents del tràfic terrestre. També influeixen el tràfic marítim i aeri i l’activitat fabril. Només una petita part poden estar originats per causes naturals (per exemple, la pols procedent del Sàhara o els incendis). L’ozó és un contaminant secundari que es forma a partir d’altres contaminants precursors quan es donen les condicions meteorològiques adequades (insolació).
Segons el darrer informe anual de l’Agència Europea del Medi Ambient - AEMA (Air quality in Europe 2021), el 2019 les partícules PM2,5 van causar la mort prematura de 306.700 persones (6,6% de les morts d’aquell any) als països de la Unió Europea (UE). Per darrere queden altres contaminants com el diòxid de nitrogen (NO2) amb 40.400 i l’ozó (O3) amb 16.800 persones. El maig de 2021, la Comissió Europea va establir el Pla d’Acció per a la Contaminació Zero, amb l’objectiu de reduir el 2030 les morts prematures causades per les partícules PM2,5 en almenys un 55% respecte els valors de 2005. Això equivaldria a situar-les en unes 205.000 persones per aquell any.
Font: Air quality in Europe 2021, Agència Europea del Medi Ambient (2021).
L’any anterior el mateix estudi estimava en 23.300 (5,4% del total) les morts prematures a l’Estat espanyol causades per les partícules en suspensió. Després vindrien les causades pel diòxid de nitrogen (NO2) amb 6.800 i l’ozó (O3) amb 1.800 (Air quality in Europe 2020, Agència Europea del Medi Ambient, p. 108). De totes maneres, l’AEMA també adverteix que no es pot fer una suma matemàtica per les interrelacions que existeixen entre els contaminants.
Des de fa ja bastants anys que la UE ha establert objectius de qualitat de l’aire que obliguen els seus estats membres. Molt recentment, l’OMS ha publicat noves directrius que actualitzen les del 2005 sobre la base d’una revisió de les darreres evidències científiques. Les directrius de l’OMS, més exigents que les de la UE, no vinculen els governs però si constitueixen el marc científic de referència. La UE ha iniciat una revisió de les directives aprovades fins ara amb l’objectiu d’alinear els estàndards de qualitat de l’aire amb les recomanacions de l’OMS i assolir així l’objectiu de reducció esmentat. Actualment la majoria dels països de la UE vetlla pel compliment dels límits aprovats per les directives europees, però els valors de l’OMS no es compleixen en general per la majoria de països, amb poques i honroses excepcions.
Per bé que Espanya no està entre els països més problemàtics de la UE, si més no comparada amb alguns països de l’antiga Europa de l’Est o el nord d’Itàlia, si que té bastants deures pendents.
Tot i que l’any 2020 ha significat una millora substancial de la qualitat de l’aire amb reduccions importants dels nivells de NO2 i O3, i més matisada dels de les partícules PM10 i PM2,5 marcant mínims de la darrera dècada, el volum de població exposada a límits superiors als legals en algun moment va ser de 8,5 milions de persones (18%). Però si es consideren els límits de l’OMS (més estrictes), el volum de població afectada puja fins a 42,0 milions (88,4% del total). Això comptant només els contaminants a dalt esmentats. Madrid va ser l’única aglomeració que va superar el límit legal de NO2 en el seu còmput anual.
Aquests volums presenten importants reduccions respecte anys anteriors gràcies a les restriccions de mobilitat i de l’activitat econòmica derivades de la pandèmia, i és francament dubtós que, un cop l’haguem superada, es puguin mantenir aquests nivells. De fet, la crisi sanitària ha demostrat que la mesura més efectiva per reduir la contaminació és la reducció estructural del transport privat i la descarbonització de la indústria, incloent també els efectes sobre l’ozó. A continuació, a manera de resum, presentem el volum i percentatge de població que s’ha vist exposada a nivells superiors tant als límits legals com als límits recomanats per la OMS. Observi’s la diferència entre ambdós
Font: La calidad del aire en el estado español durante 2020, Ecologistas en Acción (2021).
No ha estat fins fa poc que no s’han començat a prendre mesures que poden tenir efectes realment significatius. L’1 de gener del 2020 va entrar en vigència la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Barcelona que, al coincidir gairebé amb la pandèmia, resulta prematur valorar el seu efecte encara que les primeres dades del 2021 fan pensar que té efectes positius. D’altra banda, a Madrid, la ZBE anomenada “Madrid Central” va tenir notable èxit el primer any de vigència (2018). Malgrat això, el nou govern municipal va revertir moltes de les mesures de l’equip anterior fins que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, primer, i el Tribunal Suprem, després, van anul·lar “Madrid Central” per defectes de forma. Al 2022 ha entrat en vigència una nova ZBE anomenada “Distrito Central” amb diverses modificacions respecte el projecte anterior que permetran un major nombre de vehicles circulant pel perímetre central de Madrid.
Cal dir que, abans d’això, Espanya va ser denunciada per la Comissió Europea el juliol del 2019 davant del Tribunal de Justícia Europeu per l’incompliment reiterat dels límits de NO2 a les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona com a resultat d’un procediment d’infracció obert el 2015. Decisió que, amb total probabilitat, va estar induïda per l’anunci de reversió del nou ajuntament madrileny de la ZBE de “Madrid Central”. Un altre expedient d’infracció anterior respecte les partícules PM10 no va ser portat al Tribunal Europeu per la caiguda posterior dels nivells d’aquest contaminant.
Malauradament el camí per la consecució d’un aire net passa també per la lluita contra la demagògia i el populisme de determinades formacions que juguen amb la vida humana per difondre i vendre missatges d’un fals liberalisme.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.