Hi ha multitud d’estudis que relacionen la qualitat del govern de les institucions públiques amb les disparitats socioeconòmiques entre estats i regions. S’ha demostrat que hi ha una alta correlació entre la qualitat de les institucions i tot tipus de variables relacionades amb el benestar d’una comunitat (desigualtat econòmica i desigualtat de gènere, atur, nivells educacionals, confiança social, etc.). Està més que demostrat que un govern que exerceix la seva funció de forma neutral i imparcial, amb baixa corrupció i que és eficaç en la gestió dels serveis públics (educació, salut, policia, etc.), és un factor decisiu en el desenvolupament socioeconòmic. Al contrari, governs ineficaços, parcials i/o corruptes, deterioren i malmeten les possibilitats de progrés podent arribar a fer-lo retrocedir.
Per valorar la situació d’Espanya cap a altres estats hem utilitzat els Indicadors de Governança Mundial (Worldwide Governance Indicators - WGI) del Banc Mundial. És un programa finançat per aquesta institució financera internacional de caire supragovernamental que serveix per mesurar la qualitat de la governança de més de 200 països. Utilitza sis dimensions de governança: veu i responsabilitat, estabilitat política i manca de violència, eficàcia del govern, qualitat normativa, estat de dret i control de la corrupció. S’han estudiat els països des de 1996, primer bianualment i des de 2002 anualment. Aquests indicadors es basen en més de 30 fonts de dades individuals produïdes per diversos instituts d'enquestes, grups de reflexió, organitzacions no governamentals, organitzacions internacionals i empreses del sector privat (per a més detalls vegeu). Els resultats s’estandarditzen amb una mitjana de 0, i com més alt és el valor, millor qualitat institucional, i com més baix, pitjor qualitat institucional. És dir, un valor negatiu vol dir estar per sota de la mitjana i com més baix pitjor, i un valor positiu vol dir estar per sobre de la mitjana i com més alt millor. (Estadísticament les valoracions estan calculades amb una puntuació normalitzada z-score en què z = (x – µ) / σ , sent x, la variable a normalitzar, µ, la mitjana d’aquesta i σ, la desviació estàndard. Un z-score de 0, vol dir que el valor és idèntic a la mitjana de les observacions, un +1 / -1 seria una desviació estàndard que, en una distribució normal, estaria un 34,1% per sobre o per sota de la mitjana. Un +2/-2, que ja serien valors extrems, seria un 47,7% per sobre o per sota la mitjana). La pròpia evolució dels indicadors ja ens informa de la posició respecte la mitjana dels 214 països.
Font: Worldwide Governance Indicators. Gràfic: elaboració pròpia.
En el cas espanyol l’aspecte més notable és l’evolució dels diferents indicadors. Tots, excepte un, apunten a un lent declivi que ha anat allunyant Espanya de posicions homologables amb els grans països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). De fet, una comparació exclusivament amb els països d’alta renda per càpita de l’OCDE ens revelaria que, actualment, l’Estat espanyol està situat en nivells clarament inferiors. Els països d’alta renda per càpita de l’OCDE estan situats en el percentil 85-90 (tenen el 85%-90% dels països en nivells inferiors), mentre que Espanya ho està en el percentil (75-80) excepte en qualitat de la regulació (73,5) o en estabilitat política/no violència, que està en nivells molt inferiors (58,0). Aquesta darrera dimensió presenta una evolució diferencial respecte les altres, havent arribat a estar per sota de la mitjana dels més de 200 països quan es coincidia amb el període actiu d’ETA. Només després inicia una millora que avui encara no ha arribat a situar-se als nivells de la resta de dimensions. També la dimensió de “control de la corrupció” s’ha distanciat de la resta en l’interval 2015-2020, reflectint així els casos de corrupció aflorats en el període.
Malauradament els índexs mesuren principalment percepcions, bé siguin de la població o d’experts, més o menys ben triats però sempre anònims. Tots tenen biaixos per opinions establertes o publicades, retards de percepció o simplement alguns presenten, fins i tot, manipulacions ideològiques manifestes, com per exemple considerar els impostos baixos com un signe de bona governança. Així, sense més justificacions.
No resulta fàcil trobar dades objectives acreditades, però, modestament, com a exemples de les moltes deficiències de qualitat institucional que s’arrosseguen, podem esmentar:
- Els 587 casos mediàtics, en major o menor mesura, de corrupció política amb 8.169 implicats que s’han produït i detectat fins ara i que, en general, posen de manifest que el problema arrenca dels mateixos partits polítics i de la selecció dels líders que prioritza la fidelitat abans que la capacitat de les persones (dades extretes el 15-1-2022; una recopilació es pot veure aquí, tot i que no es pot assegurar que sigui totalment exhaustiva, ja que l’autor ha detectat algun cas no registrat).
- Les portes giratòries que, malgrat algunes mesures, continuen en tota la seva intensitat amb 76 ex-ministres i 476 alts càrrecs passats a l’empresa privada i teixint, així, una gran xarxa poc transparent de relacions entre administració i gran empresariat en la qual resulta impossible aclarir on acaba el servei professional i on comença el tràfic d’influències. De fet, s’han documentat, si més no, 76 casos d’ex-ministres dels dos grans partits estatals que han passat a ocupar càrrecs en consells d’administració de grans empreses, principalment del sector de l’energia (39) o de les finances (15), després del seu pas pel govern de l’estat (Font). Des del 2015 fins el 30-6-2021, dels 1135 ex-alts càrrecs de la administració central que havien estat cessats en els diferents canvis de govern, 476 (42%) havien passat a l’empresa privada, principalment en bufets d’advocats, consultories o grans empreses, la majoria de les vegades en càrrecs que requerien contactes adquirits en l’exercici del poder. La resta, o continuaven en altres càrrecs polítics o s’havien reintegrat a la funció pública o s’havien jubilat. Font.
- Els successius informes del Consell d’Europa (Grup d’Estats contra la Corrupció – GRECO) que periòdicament examinen i efectuen recomanacions als estats per millorar els seus mecanismes preventius de la corrupció, en el cas d’Espanya recorden de forma repetitiva i des del 2013 aspectes com la necessitat de reformar el sistema d’elecció de la cúpula judicial (el Consell General del Poder Judicial, actualment caducat des del 2018), el reforçament de l’autonomia de la Fiscalia, els criteris de nomenament dels jutges del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i els tribunals de major rang, la millora de la transparència en les relacions amb els representants de grups d’interès (lobbies), etc.
- Sense considerar els anteriors aspectes més polítics de la justícia, també cal recordar que el sistema judicial espanyol és un dels més ineficients dels europeus, especialment en la jurisdicció civil i mercantil, d’especial importància per a l’economia, tant pel temps de resolució com per la acumulació d’assumptes, acompanyant en aquest dubtós honor França, Itàlia i Grècia i essent superats per països com Portugal, Marroc, els països bàltics o de l’est d’Europa en general (dades de l’any 2018. Vegeu el web del CEPEJ (European Commission for the Eficiency of Justice).
- Espanya és el país de la Unió Europea (UE) que més procediments d’infracció oberts acumula en relació amb la normativa comunitària. La darrera, i relacionada directament amb la corrupció, és la Directiva de Protecció a persones que denunciïn infraccions (2019/1937), la qual havia d’haver-se transposat a la legislació espanyola el 17-12-2021 i que a hores d’ara encara no es coneix ni l’esborrany. A data de 17-1-2022, Espanya tenia oberts 105 procediments vigents d’infraccions normatives amb la UE, dels quals 67 estaven relacionats amb directives. D’aquestes, 25 ho eren per manca de transposició a la legislació espanyola, 28 per incompliment, incorrecció o parcial aplicació i 14 per no comunicació de la transposició. Vegeu.
- Tampoc s’ha d’oblidar que, per més que la majoria social espanyola no ho vulgui veure així, condicionada pel discurs dels seus mitjans i líders, s’estan produint casos de possibles violacions de drets humans, persecució judicial i guerra bruta no investigada tant en relació amb la minoria catalana com en casos contra la llibertat d’expressió. Tots ells denunciats en diferents moments pel Comissionat de Drets Humans de l’ONU, Amnistia Internacional o el Grup contra Detencions Arbitràries de l’ONU. Cal recordar en aquest sentit les contínues derrotes judicials en tribunals europeus de les ordres internacionals de detenció contra líders independentistes, cantants o les sentències contràries a Espanya emeses pel Tribunal Europeu de Drets Humans per manca de garanties en relació amb mitjans de comunicació i líders independentistes bascos.
Ara bé, el camí cap al bon govern no es pot recórrer sense una ciutadania exigent que no està disposada a tolerar abusos, favoritismes o corrupteles i uns mitjans de comunicació lliures no mediatitzats políticament. Malauradament, la societat espanyola falla estrepitosament en ambdós aspectes. Un dels espectacles que més cou és el de determinades forces polítiques que s’han demostrat com unes maquinàries de la corrupció i que conserven encara pràcticament tot el seu capital polític, sense gairebé haver patit cap conseqüència tangible.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.