La Plataforma per la Llengua ha denunciat al Fòrum regional d'Europa i Àsia Central per a les minories, de les Nacions Unides, que l'Estat espanyol pretén acabar amb la immersió lingüística a les escoles a través dels tribunals, saltant-se les vies parlamentàries i en contra del consens social. En la seva intervenció, el cap de l'àrea de drets lingüístics, Òscar-Adrià Ibáñez, també ha alertat de les mentides i del discurs de l'odi que es promou per atacar els defensors de l'escola en català.
En concret, l'entitat ha demanat al relator especial de l'ONU per a les minories, Fernand de Varennes, que intervingui per defensar els catalanoparlants. L'objectiu és aconseguir que l'Estat espanyol reconegui com a minories els parlants de les llengües autòctones diferents de la castellana, que combati el discurs de l'odi contra aquestes minories i que respecti el dret dels parlants de les llengües autòctones d'estudiar en les seves pròpies llengües i de decidir quin model escolar volen lliurement.
L'entitat ha denunciat que els atacs contra la immersió lingüística s'han intensificat des de l'any 2005, així com l'intent d'alguns partits polítics per modificar el sistema educatiu a través de la justícia, fins al punt d’arribar a una ratificació del Tribunal Suprem de la sentència que imposa un mínim del 25% d'hores lectives en castellà als centres educatius. Per a la Plataforma per la Llengua, aquesta sentència va en contra dels articles 7 i 8 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), que el mateix Estat espanyol va ratificar i que obliga a disposar d'un sistema d'immersió lingüística total en català; segons el cinquè informe de seguiment del mateix Comitè d'Experts d'aquesta carta, la ratificació de l'Estat espanyol no li permet imposar cap percentatge de castellà a tots els alumnes.
En aquest sentit, Ibáñez ha explicat que la immersió lingüística permet que els estudiants puguin acabar la secundària dominant perfectament tant el català com el castellà, independentment de la seva llengua materna, i que es tracta d'un model que compta amb el suport del 82% dels catalans, un percentatge que encara és superior en el cas dels joves, el qual puja fins al 88%.