Un Pacte per a les Illes, amb l’objectiu de desenvolupar una estratègia de la Unió Europea (UE) a llarg termini i el seu trasllat a les polítiques comunitàries. Aquest és l’acord assolit a Gotland (Suècia) a l’assemblea de la Comissió d’Illes d’Europa, sota la presidència de les Illes Balears, en una declaració defensada per la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, per a reclamar a les institucions europees major ambició, un nou enfocament de les seves polítiques i la plena aplicació de l’atenció especial a les illes que estableix el Tractat de Funcionament de la UE.
Mitjançant una declaració, sota el títol 'Cap a un Pacte per a les Illes de la UE', la Comissió d’Illes de la Conferencia de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa (CRPM), reunida dijous i divendres a l’illa sueca de Gotland, marca com a principal prioritat política el desenvolupament d’una estratègia a llarg termini de la UE per a les illes, amb una incidència a tots els àmbits polítics de rellevància i amb propostes concretes, i fa una crida al suport de totes les institucions de la UE i al seu impuls durant les presidències del Consell de la UE el proper any, per part de Suècia i Espanya.
«Junts som més forts i aquest posicionament comú de les illes d’Europa, les quals representen prop de 20 milions de ciutadans, i que ara lideram des de les Illes Balears, reforça altres iniciatives en curs en el mateix sentit, tant a nivell estatal com europeu, a les quals també hi treballa el Govern», ha valorat la consellera Rosario Sánchez. En aquest sentit, ha destacat també l’informe treballat al si del Parlament Europeu sobre les illes i les polítiques de cohesió que ja ha estat aprovat inicialment en comissió parlamentària i que properament serà sotmès a votació al ple de l’eurocambra.
L’aposta per un Pacte per a les Illes a través de la declaració aprovada a Gotland està alineada amb l’informe elaborat pel president de la Comisió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu, Younous Omarjee, i que ha comptat amb el suport i impuls del Govern, i també amb el dictamen de les Illes Balears aprovat pel Comitè de les Regions que reclama una atenció específica a les illes de la Mediterrània. La declaració de Gotland incideix en la necessitat de desplegar una estratègia insular de la UE atenent les particularitats de cada conca marítima.
Mitjançant aquesta declaració, la Comissió d’Illes insta les institucions europees a acordar una estratègia per a les illes per tal de reforçar les iniciatives específiques existents i emprendre d’altres noves i rellevants; apostant per un enfocament ampli que englobi tots els àmbits polítics i que incorpori recomanacions concretes i solucions tangibles a les principals preocupacions dels territoris insulars, des de diverses perspectives, social, econòmica, mediambiental i demogràfica, entre d’altres.
El text assenyala els reptes i necessitats en matèria de transport, com la connectivitat o l’augment de les ajudes a les empreses de transport de mercaderies; en energia, per a reclamar el suport financer de la UE per a una diversificació gradual del subministrament de gas i el desplegament d’energies renovables; i aposta per una gestió sostenible dels recursos naturals limitats de les illes, així com per la conservació de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic, per a les quals demana mesures legislatives específiques amb un suport financer adequat.
La declaració també aborda els reptes socials estructurals de les illes, com els seus desafiaments demogràfics, les necessitats d’habitatge i infraestructures i per a la retenció del talent, i reclama en aquest sentit un enfocament global en les polítiques comunitàries per contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats. Així mateix, defensa una millora i transformació del model productiu de les illes i reclama el suport de la UE per impulsar la seva diversificació i una transició cap a un turisme més sostenible.
Aquest posicionament s’adopta tenint en compte també el fort impacte econòmic i social a les illes de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 i més recentment de les derivades de la invasió de Rússia a Ucraïna, i aposta per una recuperació plena i justa a la qual destaca la implicació dels governs d’aquests territoris en la posada en marxa dels seus plans de reactivació. A més, fa una crida a desenvolupar el Pacte per les Illes de la UE amb un model basat en el Pacte Urbà i el futur Pacte Rural, i considera que aquest precedent és un pas crucial cap a una millor consideració de les especificitats i els reptes de les illes a nivell de la UE.