La Plataforma per la Llengua ha tengut accés en exclusiva a uns àudios enregistrats per una treballadora pública d'un consistori de la Marina Alta en una conversa amb una funcionària de l'Oficina de Fons Europeus de la Diputació d'Alacant.
«O me hablas en castellano o no podemos hablar» han estat les paraules que una funcionària de la Diputació d'Alacant li ha etzibat a una treballadora d'un ajuntament de la Marina Alta per haver-se expressat en català en una conversa telefònica.
La treballadora de l'Ajuntament va telefonar a l'Oficina Provincial de Fons Europeus per a gestionar unes subvencions. «En la Diputación de Alicante no es obligatorio hablar en valenciano», «O me hablas en castellano o no podemos hablar, así de claro» i «Yo soy de Madrid y no conozco el valenciano» han estat algunes de respostes de la funcionària de la Diputació a la petició de la treballadora de l'Ajuntament de poder-se expressar en la llengua pròpia del País Valencià. «No és obligatori que tu em parles en valencià, per desgràcia, però sí que m'atengues, que jo et puga parlar en valencià», li explica la treballadora de l'Ajuntament. La funcionària tanca la conversa amb l'amenaça que «a la próxima vez no te podremos atender».
No era la primera vegada que es comunicava per telèfon amb la Diputació d'Alacant. En altres ocasions ja l'havien discriminada per dirigir-s'hi en català, però finalment havien accedit a la possibilitat que es pogués expressar en la llengua pròpia, segons assegura la treballadora. Aquesta vegada, però, cansada de les continuades discriminacions, va decidir enregistrar la conversa en dos àudios, als quals l'ONG del català hi ha tengut accés.
«Una situació pròpia de temps passats»
El batle de la localitat de la Marina Alta qualifica els fets com «una situació pròpia de temps passats» en una queixa formal que ha elevat al president de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, que alhora és el president del Partit Popular al País Valencià. Mazón ha demostrat en comptades ocasions les seves postures polítiques contràries a la normalització del català i partidàries del terraplanisme lingüístic, tot considerant valencià i català dues llengües diferents.
En el mateix escrit, el batle sol·licita a la Presidència de la Diputació que s'abordi «de forma immediata la dotació dels mitjans que siguen necessaris per a l'efectiu acompliment de la legalitat vigent en matèria lingüística», tot citant la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), vigent des de 1983.
Amb la llei a la mà, la treballadora discriminada tenia dret a ser atesa en català. D'una banda, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià proclama el català com a «llengua pròpia de l'administració valenciana» i, per tant, també de la Diputació d'Alacant. D'altra banda, és d'aplicació la Llei de la Funció Pública Valenciana, en la qual s'estableix que el personal empleat públic té dret a no ser discriminat per raó de llengua. El «respecte als drets fonamentals» i evitar «qualsevol actuació que puga produir una discriminació lingüística» són principis rectors de la conducta del funcionariat.
Tot i que no s'obliga els funcionaris individualment a saber la llengua pròpia, sí que existeix a l'administració un deure d'organitzar-se, de tal manera, que l'atenció en les llengües oficials estiguin disponibles. En tot cas, un treballador públic no té el dret de privar l'atenció d'un servei per usar el català.