Des de la creació de l'Estat espanyol a començament del segle XVIII, quan els estats de la Corona d'Aragó van ser annexats a Castella pels Decrets de Nova Planta, el castellà ha estat imposat als territoris catalanoparlants i ha disposat d'un estatus oficial superior en l'estat suposadament comú. Aquesta desigualtat en el reconeixement està lligada molt estretament amb la ideologia nacionalista espanyola que sosté aquest estat, una ideologia que en el vessant cultural i lingüístic és supremacista castellana. En aquest sentit, el nacionalisme espanyol entén que el castellà té una naturalesa «diferent» que la resta de llengües de l'Estat, que és una llengua «comuna» i que, en conseqüència, ha de tenir un reconeixement singular i més exaltat. Aquests principis són antiigualitaris per la seva mateixa naturalesa, però estan plenament normalitzats a l'Estat espanyol. Fins i tot en el règim actual, menys obertament persecutori que els que l'han precedit, reprodueix aquest esquema supremacista en la seva constitució i això facilita que les institucions emetin regularment normatives discriminatòries. Entre aquestes normes, també n'hi ha que, reproduint el patró de la Constitució espanyola, identifiquen les institucions suposadament comunes amb el castellà, de manera exclusiva o primordial, i, en conseqüència, el promouen de manera singular.
Com a exemple del fenomen de la identificació excloent de l'Estat amb el castellà, cal esmentar la derivada lingüística del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica, el PERTE, que s'ha començat a desplegar en les darreres setmanes. Aquest pla estatal, finançat en bona part amb fons europeus, cerca de reviscolar l'economia després de la pandèmia de Coronavirus i dels confinaments i restriccions que la van acompanyar. En el marc d'aquest pla, l'Estat espanyol està fent un desplegament normatiu i regulador per canalitzar recursos cap a la tecnologia de la llengua i la llengua mateixa. Concretament, s'hi destinaran 1.100 milions d'euros. D'aquests recursos, el 97,3% s'invertiran en el castellà (1.070,3 milions d'euros) i la seva promoció i enfortiment, i només el 2,7% seran per la resta de llengües oficials (30 milions d'euros). Cal tenir present que els parlants habituals de les llengües autòctones de l'Estat espanyol diferents del castellà representen el 20% de la ciutadania.
En el marc del PERTE, es va aprovar el segon trimestre de 2022 el Reial Decret 431/2022, de 7 de juny, per a la creació de l'Observatori Global de l'Espanyol. Aquest decret crea una institució que té la funció de fer un seguiment de la implantació internacional del castellà i de potenciar-la, de «fomentar el coneixement o el prestigi de la llengua i les cultures hispàniques» (noti's el singular de «llengua»). La norma posa un èmfasi especial en la necessitat que l'Observatori faci recomanacions en l'àmbit de «la nova economia de la llengua» i pel que fa a la seva presència en les noves tecnologies i l'economia digital.
En la mateixa línia, l'Ordre del ministeri d'Afers Econòmics ETD/598/2922, de 28 de juny, crea un Consell Consultiu de l'Aliança per a la Nova Economia de la Llengua que ha d'aconsellar aquesta aliança i l'Observatori Global de l'Espanyol en l'execució i desenvolupament del PERTE. També ha de formular propostes que contribueixin al desenvolupament de la intel·ligència artificial «en espanyol» i a l'impuls del paper «de la llengua espanyola» en la ciència. També parla d'enfortir les indústries culturals «en espanyol i en les llengües cooficials», però en els punts anteriors queda clar que la seva missió principal és ajudar a enfortir i promoure el castellà al món.
Aquesta mena de normes, que preveuen la intervenció del sector públic en la promoció activa del castellà i la destinació de quantitats ingents de recursos públics a aquest efecte, desmenteixen els llocs comuns que els altaveus del nacionalisme espanyol reprodueixen per qüestionar els plans de normalització i recuperació de les llengües subordinades. Quan els recursos es destinen a aquestes llengües, se sol apel·lar a una suposada expansió «natural», «espontània» i «lliure» del castellà, i a la conveniència de deixar la sort dels idiomes en mans de la mà invisible del mercat i de la voluntat libèrrima dels individus. En canvi, quan els recursos es destinen al castellà, aquests arguments desapareixen i, si és que se'n fa servir algun, s'apel·la a la utilitat «per a tothom» que el castellà tingui projecció internacional. Es tracta, és clar, d'arguments especiosos, atès que històricament l'expansió del castellà ha estat lligada indestriablement a l'acció governamental i a un nacionalisme i una identitat concrets.