Aquest dimecres s'han reunit la taula de diàleg a La Moncloa els titulars de Presidència dels governs català i espanyol, Laura Vilagrà i Félix Bolaños.
Bolaños ha explicat als mitjans de comunicació que, de la reunió, n'han sortit dos acords: un sobre desjudicialització de la política i un altre per a protegir i impulsar la llengua catalana.
A la taula s'ha pactat que el Govern espanyol es compromet a reconèixer la diversitat lingüística de l'Estat, que aquesta riquesa lingüística és font de drets i d'oportunitats per als ciutadans i que «el català és també una llengua espanyola i impulsar-la és una obligació del Govern espanyol».
També s'ha acordat que el català serà present al Senat i al Parlament Europeu: «Legislar d'acord amb la realitat lingüística, garantint que els ciutadans seran atesos en la llengua de la seva elecció, i també reformar el Senat perquè s'hi pugui parlar català», ha assegurat Bolaños.
Sobre aquest acord s'ha ponunciat l'Obra Cultural Balear (OCB), qui ha valorat que «el Govern espanyol, a la fi, defensi l'ús del català al Parlament Europeu i al Senat». L'entitat remarca que l'anunci del Govern espanyol d’impulsar el català i de comprometre’s a reconèixer la diversitat lingüística de l’Estat «s’ha de considerar una passa endavant, però sobretot s’ha de valorar com el compliment d’una obligació». Una obligació, apunta l'OCB, que «durant massa temps ha estat obviada pels successius governs d’Espanya».
Per la seva banda, la Plataforma per la Llengua ha considerat que «El Govern espanyol impedeix l'ús del català al Congrés però diu que demanarà que es pugui fer servir al Parlament Europeu... El que ha de fer és sol·licitar la plena oficialitat del català a les institucions europees!».
Per a l'ONG del català, «permetre el català al Parlament Europeu és una modificació buida si no se sol·licita l'oficialitat del català a Europa. Sense l'oficialitat, perdem drets i reconeixement».
«Aquesta qüestió està emmarcada en un acord pel foment del català on tot queda pendent d'un desenvolupament normatiu i pressupostari del qual no tenim cap garantia. L'acord tampoc preveu que els funcionaris de l'Estat a Catalunya, inclosos els de l'àmbit de la justícia, hagin d'acreditar competència en català. Sense això, segur que no podrem garantir els drets lingüístics i impedir les discriminacions als catalanoparlants», han remarcat.
En definitiva, per a la Plataforma, les mesures que han sortit de la taula de diàleg són «poc concretes i insuficients per revertir la situació de minorització que pateix la llengua catalana».