Davant les properes eleccions espanyoles al Congrés i al Senat, del 23 de juliol, el Grup Koiné ha volgut recordar als partits polítics que «han d'assumir que vivim un conflicte entre nacions que té com a camp de batalla, de fa segles, la llengua».
Així, han remarcat que aquest conflicte només pot tenir dos finals: «que els catalans puguem viure normalment en català al nostre país o que el català desaparegui del territori on va néixer. La independència és l'única possibilitat real de poder salvar la llengua. Cal que els diputats que surtin elegits en siguin conscients i la defensin amb l'acció, no només amb paraules, sinó també amb fets».
Per això, aconsellen tothom qui ha decidit votar en aquestes eleccions que, per a triar el partit polític al qual votarà, «tingui en compte qui defensara millor la llengua en tots els àmbit possibles» i, per a començar, que compleixi els tres punts següents:
-1r Els polítics catalans han de fer sempre les seves declaracions públiques en català, sense traducció. És responsabilitat dels mitjans de comunicació posar-hi subtítols, si ho consideren necessari.
-2n Els polítics catalans han de fer totes les intervencions i gestions al Congrés i al Senat en català, tant orals com escrites, com a mínim fins a deixar palesa, políticament i jurídica, la discriminació lingüística que practica el Parlament espanyol. I si aquestes intervencions són tallades o rebutjades, no s'hi conformaran, sinó que apel·laran a instàncies superiors, a instàncies europees, a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i al seu article 21 que des de l'any 2000 prohibeix la discriminació lingüística com la que imposava fins llavors l'article 3.1 de la Constitució espanyola.
- 3r Els polítics catalans han de deixar d'actuar a la defensiva, han de desemmascarar el supremacisme espanyol que fa del castellà una llengua obligatòria arreu mentre que deixa el català com una llengua optativa en el seu mateix domini lingüístic i que duu, per exemple, a veure injust de demanar el requisit lingüístic del català al nostre territori, però a no veure injust de requerir-hi el coneixement del castellà, o a considerar que ni al Principat de Catalunya, ni al País Valencia, ni a les illes Balears, ni a l'Aragó de parla catalana, el català hi pugui ser la llengua vehicular de l'ensenyament en els mateixos termes que el castellà ho és a les comunitats de llengua castellana de l'estat.