Llum contra l'ombra. Un any més, les Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània s'han tornat a encendre per a defensar els Drets Humans. Un total de 84 punts de Mallorca han encès a les 13.00 hores senyals de fum de manera simultània recreant la comunicació visual que tenia lloc entre les torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d'autodefensa i que, amb aquesta acció, es converteixen en fars d'acollida que mostren el camí d'arribada. L'acció ha estat secundada per la resta d'illes així com altres punts dels Països Catalans, Espanya, Marroc, Tunísia, Itàlia i França. A les 18.30 hores es preveu que s'encenguin els senyals lluminosos.
La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha participat en l'encesa del senyal de fum realitzada al Castell de Bellver de Palma aquest migdia. A continuació, un membre del grup de voluntaris ha estat l'encarregat de llegir el manifest, que enguany ha estat escrit per l'escriptor català Josep Vallverdú.
L'objectiu de l'Encesa d'enguany és doble: per una banda, sensibilitzar a la població sobre la situació que es viu a la Mediterrània, on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva i perden la vida cada any, i, per l'altra, reivindicar i fer valer les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de la Mediterrània.
La iniciativa va sorgir a Mallorca el 2016 com a una iniciativa d'un grup de docents de l'Institut d'Educació Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX que van realitzar una acció per tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i autor del sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII.
Durant els darrers anys, la iniciativa ha crescut i s'ha expandit entre les illes de Menorca, Eivissa i Formentera i altres territoris com Catalunya, Aragó, el País Valencià, Andalusia i països del nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Aquest creixement ha estat possible gràcies a la participació de diferents sectors de la ciutadania, ajuntaments, empreses privades, organitzacions de la societat civil i el món acadèmic.