El secretari d'Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha assegurat aquest dimarts des de Brussel·les que hi ha una «comprensió real» entre la resta de socis a la Unió Europea (UE) respecte a la sol·licitud del Govern espanyol de reconèixer el català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE, per la qual cosa «Espanya no abandonarà» la petició de modificar el reglament comunitari per a la seva oficialitat.
La petició torna a l'agenda dels ministres europeus al Consell d'Afers Generals que se celebra a la capital europea i en què, a sol·licitud de l'Estat espanyol, s'ha inclòs com a punt d'informació, sense previsió de debat ni presa de decisió, perquè el Govern espanyol torni a exposar la seva reivindicació.
Fonts europees i diplomàtiques de diferents Estats membres confirmen a Europa Press que després de diversos mesos fora de l'agenda de ministres l'assumpte arriba sense que s'hagi produït «cap treball preparatori» als grups tècnics del Consell ni s'hagi abordat a nivell d'ambaixadors.
Com va avançar dilluns el ministre d'Afers Estrangers, Cooperació i Unió Europea, José Manuel Albares, Sampedro podrà exposar els detalls d'un memoràndum que l'Estat espanyol ha distribuït a la resta de socis després de set mesos de preparació des que va portar per primera vegada vegada la petició al debat europeu.
El document enumera en dues pàgines un total de 16 punts amb què defensa les especificitats del cas espanyol per a argumentar que les tres llengües cooficials són part de la «identitat nacional d'Espanya» i, per tant, la Unió Europea ha de defensar aquestes llengües i atendre la demanda del seu reconeixement com a oficials.
En declaracions a la premsa, Sampedro ha afirmat que la proposta és «sòlida i legítima» i permet explicar per què «aquest tema és essencial» per a l'Estat espanyol.
Sampedro ha assegurat que «els ressons que arriben» als contactes que Albares manté amb la resta de capitals és que hi ha una «comprensió real» que la petició respon a la identitat nacional i ha defensat que «si hi ha altres tipus de resistències» són de tipus «més polítiques» i hauran de ser abordades «d'una altra manera». Ho ha dit en referència al Partit Popular, ja que el fet que rebutgi donar suport a aquesta iniciativa fa que països governats per conservadors no li donin suport.
Per això, ha considerat que per a superar aquests dubtes el Govern espanyol espera que «tota l'oposició es pugui sumar a donar suport» a la proposta perquè això «permetria amb facilitat» que altres governs conservadors a la UE també hi donessin suport.