Sentit i reivindicatiu homenatge a Estellés per a celebrar la Diada del País Valencià

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha organitzat aquest dissabte, abans de la multitudinària manifestació de València, l'acte 'País Valencià, la mirada d'Estellés' en què l'entitat ha omplert el teatre Olympia per a retre un sentit homenatge reivindicatiu al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement. «A través d'ell hem conegut la llengua que ens van negar», ha afirmat l'entitat.

L'acte ha comptat amb un debat amb la participació de la presidenta del Consell Valencià de Cultura (CVC), Dolors Pedrós; la directora de la Institució dels Lletres Catalans, Izaskun Arretxe; i la comissària de l'Any Estellés, la poeta Àngels Gregori. També han assistit representants de més d'un centenar d'entitats i ajuntaments, a més de la família d'Estellés i la del jove antifeixista Guillem Agulló.

Prèviament, ha tingut lloc una altra taula amb les intervencions de la consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà; la presidenta de la Federació Socialista de Mallorca i diputada en el Parlament balear, Patricia Gómez, i la diputada de Compromís-Sumar en el Congrés, Àgueda Micó En aquesta taula política s'ha apel·lat a fer front als «perills i retrocessos» que signifiquen per a la llengua els governs de PP-VOX.

D'una banda, la directora de la Institució de les Lletres Catalans, Izaskun Arretxe, ha subratllat que Estellés és un «gran poeta» que es pot commemorar tant des de la part acadèmica com «fins a la gent que no s'ha acostat a la poesia». «Pots anar a escoles, universitats o als carrers, que sempre trobaràs a un Estellés per a cada cosa», ha destacat, al mateix temps que ha qualificat a l'autor de Burjassot com un «poeta de les grans emocions, com l'amor, la ràbia o la vida».

En aquesta línia, ha valorat l'«enfocament quotidià» de les seves obres, així com la seva «proximitat» en qüestions com la geografia, o també el seu llenguatge «lluny de la sofisticació formal» i la seva tradició poètica. Malgrat això, ha advertit que totes aquestes característiques «no volen dir que hi hagi una minva en la qualitat» en la seva producció, que és «extraordinària». «És difícil que sembli tan fàcil», ha apuntat.

A més, ha demanat no oblidar la seva «popularitat» i «rellevància» pel «compromís cívic» que va adquirir per «el país que tenia al cap». Per a això, ha fixat dos «reptes»: traslladar la seva «enorme popularitat a la resta dels Països Catalans i al món» i traduir les seves obres «molt més», perquè «no només nosaltres gaudim de la seva poesia».

Cant a les injustícies

En aquest punt, la presidenta del Consell Valencià de Cultura (CVC), Dolors Pedrós, ha ressaltat que la producció literària d'Estellés és un «cant a les injustícies i les penes» mitjançant obres que «parlen de la guerra, el franquisme o les derrotes», tot això amb un llenguatge «tan grandíssim» però alhora amb «senzillesa», alguna cosa que el fa «molt més gran». «Narra la seva història a través de la poesia», ha assenyalat.

«A través d'Estellés hem conegut aquesta llengua que ens van negar», ha ressaltat Pedrós, que ha apostat per continuar el seu llegat perquè arribi a «cada racó del país», alhora que ha carregat contra els «partits del govern» de la Generalitat que «volen no celebrar» el centenari del naixement del poeta. «No callaran Estellés, perquè som molts més dels que volen i diuen», ha insistit.

Del seu costat, la comissària de l'Any Estellés, la poeta Àngels Gregori, ha posat en relleu el domini de les formes poètiques i l'«exemplar perspectiva per a enfrontar-se a la realitat» de l'autor, la qual cosa li va atorgar una atenció i una pulsió lírica «inèdita fins al moment». «Ni és bèl·lica ni conflictiva, sinó d'una bellesa extraordinària que reflecteix les contradiccions», ha exposat.

Temps foscos

Precisament, ha considerat que a la societat actual «ens fa molta falta» aprendre aquesta perspectiva «bellíssima» per a enfrontar-se als «temps foscos». «Davant l'odi, amor; davant l'hostilitat, perseverança. Passi el que passi, tenim la força de les paraules, hi ha qui té paraules a la força», ha argumentat Gregori, que ha defensat al mateix temps el dret a «reivindicar l'alegria» i ha demanat «fugir del llenguatge bèl·lic» que hi ha en l'actualitat, «ara instal·lat en el discurs de la cultura».

Per part seva, la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha subratllat que aquest acte ha consistit en un homenatge al poeta al qual, «una vegada més, tracten de silenciar des de les institucions» com la Generalitat Valenciana, en mans del PP i VOX. «Estellés ens interpel·la contínuament i està més viu que mai en aquest centenari», ha destacat.

Enfront d'això, ha carregat contra els governs d'«extrema dreta» que han dedicat «zero euros» a aquesta commemoració, als qui ha interpel·lat: «No havien de saber que fa anys que se celebra i que són milers les persones que trenquen fronteres any rere any. No havien de saber l'immens mural que és el País Valencià, som generacions les que hem llegit el 'Llibre de les Meravelles' que ens interpel·la encara que no l'hagis llegit».

Amb aquestes accions, Oliver ha considerat que aquests governs «només demostren que desconeixen» que el País Valencià és «un país ple d'entitats», per la qual cosa en «cada municipi» es pot trobar un grup de persones «que no defalleix de construir un País Valencià de futur».

Mobilització

D'altra banda, la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià ha encoratjat a prendre consciència que la jornada reivindicativa del 25 d'abril consisteix a «saber que som un poble al qual no han pogut silenciar ni eliminar, malgrat tots els seus intents», i ha subratllat que precisament és la societat civil i determinades institucions les que estan celebrant el centenari d'Estellés.

En aquest context, Oliver ha censurat el «desgovern» de la Generalitat i les seves pretensions d'anar «més enllà», al mateix temps que ha carregat contra les «infames proposicions» de llei impulsades pel PP i VOX, formacions a les quals ha acusat de pretendre aconseguir una «assimilació completa a Espanya» i una «castellanització per la força de la llei», per al que utilitzen «totes les eines, també la censura».

Oliver ha reivindicat que enfront d'això «ens han de trobar a nosaltres, plantant cara al feixisme, eliminant les desigualtats socials i treballant des del feminisme en benefici del conjunt del país». Finalment, ha cridat a «no caure en el descoratjament, la frustració o l'abstenció», atès que ha argumentat que aquests governs són «un cicle electoral» i totes aquestes lleis «podran canviar-se». Això sí, ha demanat «passar a l'acció» per a combatre aquesta ofensiva des de «la mobilització contínua». «Som més i els vencerem», ha proclamat.