L'organització política juvenil Mallorca Nova ha donat el sus aquest dimecres a la campanya contra la massificació turística «Podria ser ca nostra», al crit de «decreixement, habitatge i vida».
El text, que es pot llegir integre a continuació, denuncia que Mallorca s'ha convertit «en un parc temàtic on és impossible viure», i fan una crida a «no renunciar al futur del jovent»:
«Vivim del turisme» és la frase que molts de joves hem sentit al llarg de la nostra vida. Però, pel jovent d’avui, just es pot sobreviure a una massificació insostenible que ens porta a feines precàries, a la manca d’habitatge i a no poder gaudir de la nostra illa. Ara bé, tot i que ens volen condemnar a ser el jovent sense futur, Mallorca pot ser molt més que l’aparador del turisme massiu. Mallorca pot ser el nostre país; pot ser el lloc que diem «casa», i on viure dignament.
La realitat, però, no és aquesta. Tot i que aquesta illa podria ser CA NOSTRA, per molts de joves s’ha convertit només en un parc temàtic on és impossible viure. Massificats, veiem més els nostres barris i pobles amb nostàlgia que amb orgull. Les nostres platges, muntanyes i carrers ara són decorats on no podem accedir; simples escenaris de cartó destinats als turistes.
El nostre país podria ser ON VIURE BÉ. Ara bé, veiem com els rèdits d’aquest model depredador es destinen a engreixar els beneficis d’aquells als qui Mallorca els és igual, mentre aquells que patim la massificació ens hem de conformar amb feines de merda. Les cases i els pisos es destinen al lloguer turístic o a la venda per a no residents, mentre que nosaltres no ens podem permetre un sostre per emancipar-nos. El jovent estam condemnats a malviure per temporades i sense la seguretat del futur que ens ve. Sense treballs dignes, sense accés a una llar i sense oportunitats més enllà del monocultiu del turisme, com podem viure a la nostra terra?
I sí, aquesta illa podria ser MALLORCA; la Mallorca que estimam com el nostre petit paradís. Al final, però, és la Mallorca de la costa encimentada i dels sementers destruïts per xalets, piscines i camps de golf. Als joves ens tallen l’aigua, ens maten el nostre camp i venen la nostra identitat com un producte més. Anar a la platja és impossible, la nostra cultura és menystinguda, la Serra està venuda, el jovent marxa fora... i la nostra illa mor.
Vivim en un model depredador que satura els serveis públics, privatitza els espais comunitaris, depreda els recursos naturals i destrueix el territori. Nosaltres, però, seguim creient que el nostre país val la pena. Creiem que Mallorca té el potencial per ser un país de futur, construït per la majoria; un país innovador i pròsper. Creiem en l’illa on el territori es conservi i sigui per gaudir. Creiem en una terra on les coses més bàsiques: la casa, l’aigua, l’aliment, el temps lliure… no siguin un tresor. Per això, pensam que Mallorca pot ser diferent. I lluitam perquè ho sigui.
Per això, el jovent de Mallorca ho tenim clar: DECREIXEMENT, HABITATGE I VIDA.
Decreixement per poder tornar a gaudir de les nostres platges, carrers i pobles; per poder garantir els recursos bàsics i per poder ser més lliures; per poder alliberar-nos de l’ansietat de feines inacabables, de precarietats inassumibles… Decreixement, en definitiva, per poder aportar alternatives, per obrir noves economies, per impulsar la nostra indústria i agricultura i per garantir treballs dignes. Però també ens cal habitatge; una llar per fer un projecte de vida sense demanar permís a ningú. Perquè les cases són per qui hi viuen, no per qui ens visiten. I, amb tot plegat, guanyar vida. Vida per poder repensar el nostre país, per deixar que tot ens passi per sobre i per poder decidir què volem sense impediments.
Que aquesta illa pugui ser o no Mallorca depèn de no renunciar a allò que volem i podem ser; depèn de no renunciar al futur del jovent.