El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, no ha descartat la possibilitat de portar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) l'oficialitat del català, el basc i el gallec si no és possible aconseguir la unanimitat de els Vint-i-set perquè això passi.
En una entrevista a Catalunya Radio, recollida per Europa Press, Albares ha sostengut que l'única cosa que impedeix la inclusió de les tres llengües cooficials en el règim lingüístic de la UE és una «reticència política» d'aquells països governats pel PPE en coalició amb l'extrema dreta, per això la seva petició reiterada al PP que ajudi Europa a aconseguir aquest objectiu.
«Però independentment, amb PP o sense PP, jo estic segur que ho consolidarem. Si no, jo estic disposat a arribar al Tribunal Europeu de Justícia si calgués», ha avançat el ministre, que no obstant ha reconegut que «encara estam lluny d'això».
Però, si calgués, ha insistit, «acudiríem al Tribunal Europeu de Justícia perquè al final es tracta d'introduir aquestes llengües en els tractats», els quals, segons ha recordat, «estableixen el multilingüisme com un objectiu i un valor a defensar per la Unió Europea».
Segons Albares, «no hi ha obstacles reals» perquè la resta de socis donin llum verda a l'oficialitat de català, el basc i gallec, sol·licitada pel Govern espanyol al Consell de la UE l'agost del 2023 en el marc de l'acord amb Junts de cara a la nova legislatura.
En aquest sentit, ha subratllat que no hi ha problema de traductors, ja que ja existeixen i amb les noves tecnologies seria «una cosa molt fàcil», tampoc amb el cost, «perquè Espanya està disposada a assumir-lo».
Tampoc no es pot témer que senti un precedent, ha prosseguit en la seva argumentació, atès que s'han introduït tota una sèrie de condicionalitats que només compleix Espanya com que les llengües estiguin a la Constitució, s'utilitzin al Parlament o que hi hagi acords administratius amb les institucions europees.