Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha manifestat «profunda indignació» davant les recents declaracions del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón (PP), qui ha afirmat que «el valencià ha estat una llengua imposada massa temps». Aquestes paraules són un atac inacceptable contra la llengua pròpia del poble valencià i demostren una incomprensió absoluta de la història i la realitat lingüística del territori.
L'entitat recorda que el català del País Valencià, «lluny de ser una llengua imposada, és una llengua pròpia i històrica, que ha estat objecte de persecució institucional i discriminació durant segles. Actualment, el valencià es troba en una situació de diglòssia i de risc de desaparició, encara en desigualtat respecte al castellà. Les institucions valencianes tenen l’obligació, per llei, de protegir i promoure l’ús del valencià, no d’atacar-lo ni deslegitimar-lo».
Consideren «especialment greu» que aquestes paraules venguin de qui hauria de representar tot el poble valencià, sense exclusions: «Les declaracions de Carlos Mazón no només mostren un menyspreu cap a la nostra llengua, sinó que també revelen una falta de compromís amb la diversitat i la riquesa cultural del nostre territori».
Per tot això, des d’ACPV demanen la dimissió immediata de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana: «Considerem que una persona que expressa aquest tipus de prejudicis no està capacitada per exercir la representació de tot el poble valencià, especialment quan està en joc la defensa de la nostra identitat lingüística i cultural».
«Per totes aquestes raons creiem que la solució l’ha de donar el poble amb la mobilització contínua per lluitar pels nostres drets lingüístics, la nostra llengua i cultura. La primera d’aquestes proves serà el dia 9 d’Octubre, Diada del País Valencià. És una oportunitat per seguir reivindicant la normalització del valencià a tots els àmbits socials. La manifestació eixirà a les 18:00 h de la plaça Sant Agustí de València i ha estat organitzada per totes les entitats que conformen la Comissió 9 d’Octubre», han remarcat.
Les dades que desmenteixen Mazón
Les dades recents sobre l’ús del català al País Valencià mostren una situació preocupant per a la llengua pròpia, especialment a les comarques del sud. Segons l’Enquesta d’Ús del Valencià realitzada per la Generalitat Valenciana el 2021, tot i que el 50% de la població declara saber parlar valencià, només el 36% el fa servir habitualment. Aquestes xifres varien significativament segons la zona: a les comarques del sud, com l’Alacantí, el Baix Vinalopó o el Baix Segura, l’ús habitual del valencià és menor del 10%, i en algunes localitats és pràcticament inexistent. En canvi, a les comarques centrals i del nord, el valencià manté una presència més sòlida, però amb un descens notable, sobretot a les ciutats més grans (Enquesta d’Ús del Valencià, Generalitat Valenciana, 2021).
L’estudi 'L’aprenentatge plurilingüe en el context valencià' de la Universitat de València sobre l’ús i la transmissió del català/valencià al País Valencià revela que, tot i l’augment del coneixement de la llengua, el seu ús social ha disminuït en diversos àmbits, com ara a la llar i entre amics, amb una caiguda de vora huit punts en els últims cinc anys. Aquest descens es deu, en part, a la convergència lingüística cap al castellà, especialment en interaccions socials amb desconeguts, on la majoria dels valencianoparlants opten pel castellà per evitar situacions incòmodes. Els resultats també evidencien la necessitat de millorar l’assertivitat lingüística i treballar les actituds cap a la llengua en l’àmbit educatiu per fomentar un ús més actiu del valencià.
Diversos informes, incloent-hi els d’El Tempir, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Universitat Miguel Hernández d’Elx, confirmen que el valencià es troba en risc de desaparició, especialment a les comarques del sud com l’Alacantí i al Baix Segura, on el seu ús és pràcticament residual. Aquests estudis assenyalen que la transmissió intergeneracional ha disminuït significativament, mentre que l’oferta educativa en valencià és insuficient i l’ús en àmbits públics és molt limitat. A més, el valencià continua en una situació de diglòssia, amb el castellà dominant la majoria d’interaccions socials i institucionals, posant en perill la supervivència de la llengua sense mesures urgents per revertir aquesta tendència.
Aquesta situació es veu agreujada per la desigualtat en l’ús públic i educatiu del valencià. L’Informe de Política Lingüística (2020) de la Generalitat Valenciana reflecteix com la llengua encara pateix discriminació en àmbits com els serveis públics, els mitjans de comunicació i l’educació. A les comarques del sud, gran part dels centres escolars no ofereixen programes d’ensenyament en valencià, i en algunes zones només un 20% dels alumnes estan escolaritzats en aquesta llengua (Informe de Política Lingüística, Generalitat Valenciana, 2020). Aquesta manca de presència educativa condiciona l’ús social del valencià en aquestes zones i perpetua una situació de desigualtat.
La situació de diglòssia és evident, especialment a les comarques del sud i en les àrees urbanes, on el castellà domina les interaccions socials, comercials i administratives. Això ha creat un clima on el valencià és percebut com una llengua de segona categoria. El Síndic de Greuges ha rebut múltiples denúncies per la negativa d’algunes administracions públiques a atendre en valencià, una situació que es repeteix any rere any.
Per a més inri, una de les conseqüències de la Llei Rovira és l’entrega del títol de valencià de C1 per a totes aquelles persones que tenguin un 7 en batxillerat. «Aquesta decisió genera que, per una banda, la qualitat i el control en els col·legis i centres educatius amb menys supervisió pública tinguen avantatges sobre la resta. A més a més, de la mateixa manera perquè no es fa el mateix amb francés o anglés? L’alumnat també ha cursat un mínim de continguts en aquestes dues llengües les quals són oficials a la Unió Europea. Per què no es fa?», assenyalen.
A més, la discriminació institucional cap al català al País Valencià ha estat una constant en la història recent, amb episodis destacats durant la dictadura franquista. Aquesta persecució ha deixat una empremta que encara afecta les noves generacions, especialment a les zones castellanitzades. «Sense mesures urgents, alertem que el valencià corre un risc seriós de desaparéixer com a llengua d’ús social habitual en aquestes zones. Un exemple d’aquest fet és que el president de la Generalitat, d’Alacant, no és bilingüe i no s’expressa de forma natural en les dues llengües. Només el castellà l’empra de forma natural i habitual mentre que el valencià únicament l’usa de forma anecdòtica i en discursos llegits, i mai amb fluïdesa ni de manera espontània», conclouen.