El procés participatiu del 9N de 2014, impulsat pel llavors president del Govern català, Artur Mas, compleix aquest dissabte una dècada en un context polític marcat per un independentisme que intenta recompondre’s i amb el PSC en el poder, amb Salvador Illa al capdavant del Palau de la Generalitat.
Més de 5,4 milions de catalans majors de 16 anys van ser cridats a participar en la votació per a respondre a una doble pregunta, acordada pel Govern català, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP: 'Vol que Catalunya sigui un Estat? -amb dues opcions, 'sí' i 'no'-, i els que optessin pel 'sí que' havien de respondre a una segona qüestió: 'Vol que aquest Estat sigui independent?'.
Les urnes, a les quals van acudir més de 2,3 milions de persones, van llançar que el 80,76% dels ciutadans que van participar van votar 'sí' a les dues preguntes, mentre que el 'sí-no' va comptar amb el suport del 10,07% i el 'no' va arribar al 4,45%.
Va ser el 12 de desembre de 2013 quan Mas i els llavors líders de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van anunciar una consulta d'autodeterminació per al 9 de novembre de l'any següent, fet que es va intentar per dues vies: demanant al Congrés que cedís a la Generalitat la competència per a celebrar referèndums, i desenvolupant després una Llei catalana de Consultes no Refrendaries.
Rebuig de Madrid
La Cambra Baixa va rebutjar la proposició de llei del Parlament per a demanar autorització per a convocar un referèndum, per la qual cosa la que la Cambra catalana va agilitzar l'elaboració d'una Llei de consultes.
El 19 de setembre de 2014, 106 dels 135 diputats del Parlament van aprovar la Llei de Consultes no Refrendaries, norma de la qual es va servir Artur Mas el mateix 27 de setembre per a signar un decret de convocatòria en el qual cridava els catalans a participar en una consulta sobre el futur polític de Catalunya el 9 de novembre.
Pocs dies després, el Govern de Mariano Rajoy -després de rebre un informe del Consell d'Estat- va recórrer d'urgència aquest decret davant el Tribunal Constitucional (TC), que aquest mateix dia es va reunir d'urgència per a admetre'l a tràmit i suspendre el decret de convocatòria i part de la Llei de Consultes.
Sense campanya
Després de suspendre la campanya institucional, el Govern va iniciar els contactes per a consensuar amb les forces proconsulta la resposta a aquest recurs, unes reunions culminades en tres cimeres que van acabar amb la ruptura de la unitat després d'una trobada al Palau de Pedralbes.
Mas va comunicar llavors a la resta de forces que no podia celebrar el 9N sobre la base de la Llei de Consultes i el decret de convocatòria, i va plantejar un escenari alternatiu que en un primer moment van rebutjar ERC, ICV-EUiA i CUP, portant el mateix president català a reconèixer que s'havia trencat el consens.
Un dia després, Mas va comparèixer per a explicar públicament la seva alternativa per a dur a terme el 9N, un procés participatiu amb urnes i paperetes convocat sobre la base del marc general de competències exclusives de «foment de la participació ciutadana» com a pas previ a una 'consulta definitiva' en forma d'eleccions plebiscitàries.
Recompondre la unitat
Malgrat les crítiques inicials, després d'introduir alguns canvis -com ampliar el nombre de punts de votació i admetre que no es tractava d'una consulta- ERC, ICV-EUiA i CUP es van sumar de nou al procés participatiu, així com les entitats socials que formaven part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Els canvis en el procés participatiu van despertar els recels també del Govern central encapçalat per Rajoy, que després d'unes primeres setmanes restant-li transcendència, va acabar acusant el Govern català de realitzar una consulta encoberta i va presentar un nou recurs davant el TC, que el va admetre a tràmit i va suspendre la jornada.
Malgrat tot, la Generalitat va presentar diverses al·legacions a l'Alt Tribunal i va mantenir els preparatius del 9N en entendre que no es podia suspendre alguna cosa que no existia, al·legant que el Govern central considerava que s'estava fent una consulta quan no era així.
L'Executiu català, a més, va portar al Govern central davant el Tribunal Suprem (TS) en opinar que feia un «ús injust» del TC per impugnar un procés participatiu amb l'únic afany d'impedir que se celebrés, una demanda que el Suprem va rebutjar.
Malgrat tot, la votació es va dur a terme i el Govern es va erigir en responsable últim de la jornada, la logística de la qual va recaure en mans de més de 40.000 voluntaris i va comptar amb el suport de les entitats que formaven part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, entre les quals estaven ANC, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència(AMI).
Abans de tot això, el precedent d'una votació per la independència a Catalunya va ser la consulta popular que es va celebrar el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt (Barcelona), i tres anys després del 9N es va celebrar l’1-O.
Conseqüències judicials
El 9N va tenir conseqüències judicials i econòmiques per a alguns dels seus principals impulsors, començant per Mas, i també per a la llavors vicepresidenta, Joana Ortega; la titular d'Educació de la Generalitat, Irene Rigau; el conseller de Presidència i portaveu, Francesc Homs, així com per a altres alts càrrecs de l'administració catalana.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar per desobediència a Mas amb 2 anys d'inhabilitació i una multa de 36.500 euros; a Ortega, a 1 any i 9 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros, i a Rigau, a 1 any i 6 mesos d'inhabilitació i 24.000 euros, però van quedar absolts del delicte de prevaricació.
Per part seva, el Suprem va condemnar a 13 mesos d'inhabilitació a Homs, també sense prevaricació, la qual cosa va suposar que perdés l'escó que ocupava en el Congrés quan es va publicar la sentència.
El juny de 2015, el TC va declarar inconstitucionals els actes impugnats destinats a la celebració del 9N, al·legant que no correspon a les comunitats la convocatòria de consultes que versen sobre qüestions «que afecten l'ordre constituït i al fonament de l'ordre constitucional».
Tres anys després del 9N, el Tribunal de Comptes també va condemnar als quatre dirigents a pagar 4,9 milions d'euros per la seva responsabilitat comptable per les despeses generades, i va desestimar en 2023 els recursos d'apel·lació presentats per a rebaixar-los la pena. Aquest mateix 2024, el TSJC ha rebutjat amnistiar a Mas, Ortega i Rigau i ha argumentat que no hi havia antecedents penals de cancel·lació.