Aquest dissabte, 23 de novembre, es compleixen 102 del naixement de Joan Fuster (1922-1992), un dels intel·lectuals més importants del País Valencià que dedicà la seva vida a la llengua, la cultura i la reivindicació dels Països Catalans. Un escriptor molt prolífic que marcà un abans i un després en el nostre procés de construcció nacional i del qual sempre n’haurem d’estar agraïts.
Tot i que Fuster va ser més reconegut popularment per la seva obra principal, l'assaig històric ‘Nosaltres, els valencians’, la seva tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. Fuster, nascut a la localitat de Sueca, és sense cap mena de dubte un dels professors i assagistes en català més importants del segle XX i una de les figures cabdals de la generació sorgida després de la Guerra Civil Espanyola.
La lluita de Fuster sobrepassà el terreny purament especulatiu i literari i a partir de la dècada de 1960 va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització de la llengua. El seu compromís donà lloc a l’anomenat «fusterisme», un moviment social i intel·lectual que reclamava la identitat nacional del País Valencià. El moviment va tenir molta influència intel·lectual i cívica i, en menor mesura, va influir en la política institucional.
A banda de ‘Nosaltres, els valencians’, altres obres més conegudes de Fuster són el llibre d’aforismes ‘Judicis finals’, els dietaris 'Indagacions possibles’ i ‘Causar-se d’esperar’, i els assaigs ‘Figures de temps’, ‘Diccionari per a ociosos’ i ‘L'home, mesura de totes les coses’. L’escriptor de Sueca, que al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis i distincions, sempre transità dins la tradició de l'humanisme clàssic i dels moralistes i reformadors francesos, amb un to crític, escèptic i amb humor corrosiu. Dels escrits d'història i crítica literària cal destacar-hi els estudis sobre Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Josep Pla o Salvador Espriu. Com a professor i historiador de la llengua destaca la seva col·laboració en el segon volum de la Història de Catalunya. També col·laborà amb articles sobre el País Valencià a la Gran Enciclopèdia Catalana.
En els anys 1978 i 1981, Fuster va patir la temptativa de dos atemptats contra la seva persona. El darrer, perpetrat l’11 de setembre, causà greus danys en el seu habitatge i a la seva biblioteca. Per sort, l’escriptor no resultà ferit. Les autoritats espanyoles encara ara no han fet res per a identificar i detenir els culpables. Els darrers anys de la seva vida va suspendre gairebé del tot l'activitat pública i es va dedicar a la investigació i a la seva càtedra a la Universitat de València. Fruit d’això són els estudis reunits en ‘Llibres i problemes del Renaixement’.
Va ser membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans, i de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació. Va formar part del Consell Valencià de Cultura, de l'Institut Valencià de Filologia i del consell assessor de la Biblioteca Valenciana, promotor i primer president d'Acció Cultural del País Valencià i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
L’Any 2022, coincidint amb el centenari del seu naixement, es van celebrar arreu dels Països Catalans nombrosos actes de reconeixement a la seva figura. Entre els nombrosos actes i publicacions, també es va fer una gran exposició al Centre del Carme Cultura Contemporània comissariada per Francesc Pérez Moragón, Edelmir Galdón Casesnoves i Salvador Ortells Miralles, la qual es troba recollida en el catàleg ‘Joan Fuster en el seu temps’. Sigui com vulgui, el llegat de Fuster continua ben present i les seves idees sobre la llengua i la cultura són més vives que mai.