El Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta de la consellera de Cultura, ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi 2024 a 20 personalitats i 10 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.
L’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar, com ja ha estat palès en les darreres edicions del premi, la paritat de gènere. A més, la selecció de guardonats també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.
La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2024 ha estat atorgada a les persones següents:
Claudi Alsina i Català. Catedràtic en Matemàtiques. Pel seu gran treball en l’àmbit científic i la seva important tasca en la innovació educativa i la divulgació de les matemàtiques. És llicenciat i doctor en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, especialista en equacions funcionals, desigualtats, lògica borrosa, espais mètrics probabilístics, geometria de Gaudí, visualització de demostracions sense paraules, educació matemàtica i divulgació. Ha publicat nombrosos articles i llibres i ha dirigit setze tesis doctorals. A més, ha demostrat sempre un gran compromís, des del món universitari, a favor de la millora de l’educació matemàtica, tant a primària com a secundària, i de la innovació docent.
Àngels Barceló i Suárez. Periodista. Per la seva remarcable carrera periodística, com una de les cares catalanes més reconegudes dintre del món de la comunicació. Compta amb una carrera de més de quatre dècades, durant les quals ens ha apropat, amb una gran professionalitat i humanitat, la informació sobre alguns dels moments més importants de la història recent. Una tasca que ha portat a terme des dels principals mitjans de comunicació del país, i que s’ha vist reconeguda amb diversos premis (Ondas, Micròfon i Antena d’Or, etc.), i sobretot amb un ampli reconeixement social. Un reflex del seu gran treball periodístic, però també de la seva capacitat per comunicar i connectar amb la societat, i d’implicar-se en causes polítiques i socials.
Aurora Batet i Riello. Castellera. Pel seu important paper en la promoció de la igualtat dintre del món de la cultura popular. Pionera en el món dels castells, va obrir el camí perquè les dones participessin regularment en aquesta tradició festiva, trencant estereotips i barreres de gènere. El seu entusiasme per viure aquesta tradició amb la seva família, i fer castells, va ser un dels primers passos per a la integració efectiva de la dona al món casteller. Es va iniciar amb els Xiquets de l'Eramprunyà, la colla que va fundar el seu pare a Gavà, i també va actuar amb les agrupacions Colla dels Xiquets de Valls, la Colla de la Muixerra dels Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Des que va començar el 1947, fins que ho va deixar el 1951, va pujar en els principals castells de l’època, els de set pisos i el pilar de cinc.
Pilar Bayer Isant. Catedràtica emèrita en Àlgebra. Per la seva destacada carrera i aportacions dintre del món de les ciències i les matemàtiques. És llicenciada i doctora en matemàtiques, especialitzada en teoria de nombres. Les seves principals investigacions i publicacions versen sobre funcions zeta, formes automorfes, teoria de Galois i equacions diofàntiques. És una veu de gran prestigi dintre del seu camp de coneixement, on ha participat en molts esdeveniments i publicacions, a més d’haver dirigit quinze tesis doctorals en teoria de nombres. És acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, a més de membre de l'Institut d'Estudis Catalans. És professora Emmy Noether per la Universitat de Gotinga. L'any 2015 li fou concedida la Medalla de la Xarxa Vives d'Universitats i, l'any 2022, la Medalla de la Reial Societat Matemàtica Espanyola.
Aitana Bonmatí i Conca. Futbolista. Per la seva excel·lent carrera esportiva, en què destaca com una de les futbolistes catalanes més talentoses i amb més èxit. De petita va haver d’esforçar-se per obrir-se camí dintre d’un món del futbol encara molt masculinitzat, fins a arribar a triomfar amb el Futbol Club Barcelona i la selecció. Al seu palmarès destaquen, entre molts altres títols, tres Lligues de Campiones, cinc lligues, sis Copes de la Reina i quatre Supercopes. Amb la selecció espanyola ha aconseguit ser campiona del món de 2023, en què va ser nomenada millor jugadora del torneig, a més d’assolir la primera participació olímpica de la selecció, després de ser campiones de la Lliga de Nacions. A títol individual, ha estat guardonada amb el premi The Best FIFA a la millor jugadora del món, i dues vegades amb la Pilota d'Or.
Jordi Camí i Morell. Metge i catedràtic en Farmacologia. Per la seva rellevant tasca científica i social, per les seves contribucions en la millora de la nostra qualitat de vida i per la seva implicació en la creació i direcció d’equipaments científics d’abast internacional que han contribuït al lideratge i l’excel·lència de Catalunya en recerca biomèdica. És especialista en neurociències, en drogodependències i en cognició, i també ha contribuït en l’àmbit de l’ètica i la integritat científica. Va fundar i dirigeix el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, fou l’impulsor i gestor dels estudis de biomedicina a la Universitat Pompeu Fabra i de la Fundació Pasqual Maragall, del qual en fou el primer director des de la seva creació fins al 2020, i actualment n’és vicepresident. Per tota aquesta trajectòria se li ha atorgat, entre d’altres, la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat.
Eudald Carbonell i Roura. Arqueòleg i catedràtic en Prehistòria. Per la seva gran tasca científica i divulgativa dintre del camp de l’arqueologia i la prehistòria. És doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre i Marie Curie, i en Història per la Universitat de Barcelona. Algunes de les seves principals aportacions són la creació del sistema logicoanalític d'anàlisi de la tecnologia prehistòrica i l'estudi del poblament antic de la península Ibèrica, i la descoberta de l’Homo antecessor. A més, ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen sobretot la seva tasca al capdavant del jaciment prehistòric d’Atapuerca, un dels més importants del món; i també el seu treball com a director a les excavacions de l’Abric Romaní, un registre clau per conèixer com vivien els prehistòrics neandertals. El 1997 va rebre el Premi Príncep d’Astúries i el 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura.
Josep-Lluís Carod-Rovira. Polític i filòleg. Per la seva destacada dedicació als afers públics, com una figura cabdal dintre de la vida cívica i política de Catalunya. Des de ben jove va estar molt implicat en la lluita social i lingüística, com un fort defensor de la democràcia, la llibertat i els drets lingüístics al país, un compromís que li va comportar la presó per la seva militància antifranquista. La seva activa participació en l’activisme cultural i la vida política el van portar a ser conseller en cap i vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya durant la VII iVIII legislatura. A més, sempre ha mostrat, com a tècnic superior de planificació lingüística de la Generalitat, diputat del Parlament de Catalunya o com a escriptor i articulista, una gran sensibilitat i estima per la llengua i la cultura catalanes, les quals ha defensat i promogut des de l’associacionisme i l’esfera pública, dins i fora del país.
Eduard Fernández Serrano. Actor. Pel seu talent artístic i la seva gran qualitat interpretativa, que l’han portat a ser un dels actors més estimats i admirats per part del públic català. Va estudiar mim i pantomima a l'Institut del Teatre i, posteriorment, ha tingut una carrera de molt d'èxit, lligada al món del teatre, la televisió i el cinema. Durant la seva carrera ha destacat per interpretar amb mestria papers totalment allunyats del prototip clàssic de l’heroi triomfador, dotant de realisme i matisos un gran nombre de personatges que lluiten entre les penúries de la nostra realitat quotidiana. Ha participat en algunes de les produccions més destacades del cinema català recent, com Pa Negre, La filla d’un lladre o El 47. A més, el seu treball també ha estat força reconegut per la crítica i els professionals dels mitjans i ha guanyat tres Goya, quatre premis Gaudí i una Concha de Plata del festival de Sant Sebastià.
Kilian Jornet Burgada. Atleta de muntanya. Per la seva brillant carrera esportiva fortament vinculada, com la seva vida, al món de la muntanya. Corredor professional de skyrunning, trail running i de llarga distància, esquiador de muntanya i alpinista, ha guanyat medalles als campionats mundials d’esquí de muntanya, als campionats mundials de skyrunning, o a l’Ultra Trail del Mont Blanc,entre molts altres guardons i competicions. Entre el 2012 i el 2017 va portar a terme un dels seus projectes més personals i ambiciosos, l’anomenat Summits of My Life, per mitjà del qual ha establert noves marques de velocitat a algunes de les muntanyes més emblemàtiques del planeta. A més, cal destacar també la seva important tasca en la protecció i conservació del medi ambient, sobretot a través de la Fundació Kilian Jornet, la qual treballa per la preservació de la muntanya i el seu entorn.
Isidre Molas i Batllori. Polític i catedràtic en Dret Constitucional. Per la seva forta defensa dels valors democràtics i la seva important tasca d’investigació en el camp de les ciències polítiques i socials. Des de la seva joventut va demostrar una gran implicació en la vida social i política del país, en ser una figura activa dintre del moviment antifranquista. Demòcrata convençut, aquest ha estat un dels grans anhels que ha mogut la seva vida i el seu treball. D’una banda, des del vessant acadèmic, en què va desenvolupar alguns dels primers estudis contemporanis a Catalunya sobre partits i dret constitucional i autonòmic. I, de l’altra, des del vessant de la participació activa, en exercir de representant dels ciutadans com a diputat al Parlament de Catalunya, on va ser vicepresident segon d’aquesta institució, i senador al Senat de les Corts Generals, on va ser vicepresident primer.
Salvador Oliva Llinàs. Poeta, traductor i catedràtic en Filologia Catalana. Pel seu important talent literari i la seva gran habilitat traductora, que l’han portat a crear grans poemes i al mateix temps apropar-nos al català l’obra d’alguns dels principals autors de la literatura anglesa. La seva obra poètica s’inspira principalment en la poesia anglesa, i pren com a referents dos grans temes: la ironia i el sentit moral. Destaca així pel seu gran domini de la poesia i la mètrica, i també per les seves magistrals traduccions al català de l’obra de grans autors com Lewis Carroll o Oscar Wilde. Però, sobretot, el seu gran projecte professional ha estat la traducció al català de tota l’obra teatral i poètica de William Shakespeare. Per aquesta gran tasca com a traductor, va guanyar el premi a l'autor de la millor traducció al català als Premis de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya.
Maria Antònia Peralba Pellicer. Metgessa. Per la seva rellevant professionalitat i empenta, que l’han portada a posar sempre en valor la sanitat al món rural, gràcies al seu treball durant quaranta anys com a metgessa d’atenció primària, trenta-cinc d’ells a Coll de Nargó. Ha viscut i s’ha anat adaptant als grans canvis que s’han produït a les darreres dècades dintre del camp de la medicina rural, acompanyant sempre amb tots els recursos disponibles la població del territori. Ha atès i cuidat diverses generacions de pacients, pels quals ha estat el principal referent mèdic, i ha lluitat sempre per mantenir els serveis als pobles, en defensa d’una sanitat més propera, personal, i arrelada al territori.
Josepa Plana i Llort (Pepa Plana). Pallassa i actriu. Per la seva cabdal contribució al món de les arts escèniques i el circ. És una de les principals figures al nostre país pel que fa al desenvolupament d’un teatre de pallassos pensat per a un públic adult, i sobretot, en el seu cas, en clau femenina. Ha contribuït, per tant, amb un paper destacat, a l’actualització i la popularització d’un nou teatre de pallasses. Des del 1998es troba al capdavant de la companyia de teatre que va fundar, i que porta el seu nom, amb la qual ha creat i produït un gran nombre d’obres i actuacions que han girat per tot el país, per Europa i fins a Amèrica Llatina. El 2014 va guanyar el Premi Nacional de Cultura i el 2022 el Premi Nacional de Circ del Ministeri de Cultura.
Jordi Sabaté i Pons. Youtuber i activista social. Per la seva gran determinació i infatigable lluita per aconseguir més visibilitat i recursos pels pacients amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Ell mateix pateix aquesta malaltia i, malgrat les importants limitacions físiques que comporta, ha après a lluitar amb força i valentia, mostrant el seu dia a dia de forma positiva, però crítica alhora. Gràcies a la seva tasca a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, ha aconseguit donar visibilitat al que suposa per als malalts i el seu entorn una malaltia com l’ELA, i la falta de recursos i possibilitats a què moltes vegades s’han d’enfrontar. Aquesta dedicació a la defensa del dret a una vida digna per als malalts d’ELA el va portar a tenir també un rol molt actiu en la tramitació de la llei ELA al Congrés dels Diputats, aprovada aquest 2024.
Marta Sanz-Solé. Catedràtica emèrita de matemàtiques. Per la seva important contribució i trajectòria al món de les ciències i les matemàtiques. És llicenciada i doctora en matemàtiques, especialitzada en teoria de la probabilitat. La seva activitat de recerca s’ha centrat en l’anàlisi estocàstica, en particular les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques. Fou degana de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques. Actualment, és catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències i Art de Barcelona, a més de membre de l’Academia Europaea i l’Institut d’Estudis Catalans, i Col·legiada d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya. En reconeixement del seu treball, va rebre el 1999 Premi Narcís Monturiol; el 2011 va ser elegida Fellow de l’Institute of Mathematical Statistics i, el 2017, la Medalla de la Real Sociedad Matemática Española, entre altres distincions.
Clara Segura Crespo. Actriu. Per la seva inspiradora qualitat interpretativa i gran creativitat, que l’han portada a ser un dels referents artístics del nostre país. Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre i titulada en solfeig, cant coral i piano pel Conservatori Superior de Música del Liceu, té una àmplia trajectòria d'èxit, vinculada al món del teatre, la televisió i el cinema. La seva carrera, versàtil i polifacètica, ha estat molt arrelada a la producció catalana. El públic del nostre país la recorda pels seus populars papers a Porca Misèria, Creatura, o més recentment, La casa en flames o El 47. Al llarg d’aquesta carrera, de més de tres dècades, ha guanyat,entre molts d’altres, tres premis Gaudí, vuit premis Butaca i el Premi Margarida Xirgu, a més de rebre, l’any 2014 el Premi Ciutat de Barcelona i, el 2016, el Premi Nacional de Cultura.
Carme Torras Genís. Matemàtica, informàtica i escriptora. Per la seva gran trajectòria i versatilitat, com una de les científiques catalanes més brillants dintre del camp de la robòtica i la intel·ligència artificial, i alhora una destacada escriptora de ciència-ficció. Treballa com a professora d’investigació del CSIC, a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de la UPC i el CSIC, on dirigeix el grup d’investigació RobIRI. El seu treball busca principalment millorar les capacitats de percepció, aprenentatge i planificació dels robots d’assistència a persones amb limitacions físiques o cognitives, per aconseguir graus més alts d'autonomia i facilitat d'ús. Referent en la incorporació de la dona al món tecnològic, és acadèmica de la Reial Acadèmia d’Enginyeria d’Espanya i ha estat reconeguda amb diversos guardons com el Premi Nacional de Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional d’Investigació Julio Rey Pastor.
Elia Torroella i Busquets. Farmacèutica. Pel seu gran talent i esforços en favor de la innovació científica i la salut pública. És una de les expertes més importants del nostre país dintre dels camps de la vacunologia, l’epidemiologia i la medicina preventiva. Directora d’I+D i d’afers reguladors dels laboratoris HIPRA, ubicats a la localitat d’Amer, on ha treballat al llarg de més de dues dècades, sent referents mundials al món de la medicina veterinària i humana. Aquest equip, format per prop de 450 persones, ha desenvolupat i llançat al marcat més d’una vintena de vacunes, entre les quals destaca la PHH-1V, la primera vacuna espanyola contra la COVID-19, desenvolupada i fabricada al 100% en Europa.
Joan Ximénez Valentí (El Petitet). Músic. Pel seu destacat talent musical i el seu incansable treball en favor de la rumba catalana. Va heretar la gran passió per la música del seu pare Ramon Ximénez, el Huesos, un dels primers palmeros de Peret. Des de ben jove, el Petitet va destacar com a músic i percussionista amb una important carrera que el va portar a col·laborar amb artistes com Peret, Gato Pérez o Los Amaya, i a crear un grup d’èxit com els Rumbeat. Sempre va sentir un fort orgull pel seu barri, el Raval de Barcelona, i una de les fites més importants de la seva carrera artística va ser el concert que va organitzar el 2017 al Liceu, acompanyat de l’Orquestra Simfònica de Rumba del Raval. A més de la música, també va ser un referent en la lluita per la conscienciació i la investigació de la miastènia gravis, una malaltia minoritària i autoimmune que patia i contra la qual va lluitar sempre amb força, coratge i alegria, fins a la seva mort l’11 d’octubre de 2024.
El Govern català també ha acordat atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, a les entitats següents:
Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya. Pel seu activisme constant i compromès per tal de promoure en tot el país el debat sobre la necessitat d’una legislació que regulés el dret a morir dignament. Gràcies al seu treball es va aconseguir aquesta fita l’any 2021, amb l’aprovació de la Llei de regulació de l’eutanàsia i el reconeixement dels drets al final de vida. Aquest 2024 es compleixen quaranta anys de la seva creació i el seu repte continua sent molt important. Actualment, vetllen pels drets de les persones a una bona mort, donen assessorament i atenció a la ciutadania i suport a les seves famílies i segueixen oferint suport als professionals sanitaris en aspectes de formació. Tot això, al mateix temps que reivindiquen davant les institucions una sanitat pública que garanteixi els drets de tothom.
Associació Softcatalà. Pel seu rellevant paper en el foment del català a l’àmbit tecnològic. Són una associació sense ànim de lucre, formada per voluntaris, amb la missió de fomentar la presència i l’ús del català en qualsevol dels àmbits de les tecnologies de la informació i la comunicació. Al llarg dels seus vint-i-sis anys d’història, han desenvolupat diverses de les eines lingüístiques en línia en llengua catalana més populars: diccionaris, el traductor automàtic, el corrector ortogràfic i gramatical, etc. A més, també han fet un gran treball per fomentar la traducció i la distribució de programari en català, i crear les eines necessàries perquè els desenvolupadors de programari lliure puguin adaptar els seus programes al català. El 2005 van rebre el Premi Nacional de Cultura i l’any 2016 el premi Pompeu Fabra.
Consell Català del Moviment Europeu. Pel seu gran treball en defensa de l’europeisme, com una eina fonamental de progrés i llibertats per a la societat catalana. Aquest 2024 se celebra el seu setanta-cinquè aniversari, des que van néixer el 1949, a l’exili, encara que alguns dels seus membres ja van estar presents al congrés de la Haia de 1948, el moment fundacional del projecte europeu. Als seus inicis van lluitar pel retorn a la democràcia i la incorporació a l’espai europeu i, actualment, amb aquests objectius ja assolits, continuen treballant per la promoció d’un europeisme federalista i transversal. Mitjançant la seva participació en el Moviment Europeu Internacional, defensen el paper de Catalunya a la Unió Europea, per mitjà d’una forta integració i cooperació, la qual garanteix i promou els drets i llibertats fonamentals, la diversitat i riquesa cultural, la prosperitat i la pau.
La Fageda Fundació. Pel seu fort compromís en la millora de la qualitat de vida i la promoció de la integració social de persones en situació de vulnerabilitat a la Garrotxa. Des que el seu fundador, Cristóbal Colón, va posar en marxa el 1982 aquest projecte social, porten a terme una important tasca de millora de la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o risc d’exclusió. Per aconseguir-ho se serveixen d’una estructura empresarial dedicada a la fabricació i venda de iogurts, postres làctics, melmelades i gelats. També ofereixen altres serveis i activitats assistencials. Aquest 2024 han inaugurat nova seu de Noima, l’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa, per a joves que han quedat fora del sistema educatiu i laboral. Totes les seves activitats es fonamenten en la idea que el treball actua com un element essencial en el procés rehabilitador de qualsevol persona.
Filmin. Pel seu important suport a la promoció i difusió de l’audiovisual, la llengua i la cultura catalanes. És una plataforma de cinema i sèries en línia que va néixer a Barcelona el 2007, a partir de la iniciativa de tres professionals del sector de la distribució de cinema, Juan Carlos Tous, Jaume Ripoll i José Antonio de Luna, a què es van sumar diverses productores, distribuïdores i exhibidores. Actualment, el seu catàleg està format per una oferta de milers de títols audiovisuals, majoritàriament produccions independents nacionals i internacions. Des de la seva creació ha sigut una iniciativa rellevant per a la producció i la difusió del cinema català, així com per al foment de l’oferta de títols estrangers doblats i subtitulats en català. Gràcies a la seva tasca, l’any 2012 van obtenir el Premi Ciutat de Barcelona i el 2021 el Premi Nacional de Comunicació, entre molts d’altres.
Fundació Centres d’Alt Rendiment Empresarial i Social (CARES). Pel seu ferm compromís amb la promoció de la igualtat efectiva i la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat, i la integritat i professionalitat en les seves actuacions i projectes. La fundació CARES és un centre especial de treball sense ànim de lucre, creat el 1998 pel Port de Barcelona a través de l’empresa CILSA, que té com a objectiu proporcionar a les persones vulnerables oportunitats laborals en l’àmbit de la cadena de subministrament. Per desenvolupar aquesta tasca, porten a terme un programa de seguiment de l’activitat laboral de cada persona que millora les seves habilitats sociolaborals, benestar i autonomia, amb l’objectiu principal d’aconseguir la incorporació al mercat laboral ordinari. A més, han promogut, com a part de la seva tasca, l’empresa d’inserció CODEC i un espai lúdic, el Club 2C.
Fundació Solidança. Pel seu cabdal esforç en favor d’una societat més igualitària i justa, gràcies a la seva excel·lent labor d’inserció sociolaboral. Des de la seva creació, el 1997, desenvolupen programes d’inserció laboral i accions formatives dirigides a persones en situació de vulnerabilitat social, a través d’activitats vinculades a la gestió integral de residus i a l’economia circular. La seva acció la porten a terme a les províncies de Barcelona i Girona, amb una tasca que se centra principalment en la reutilització de tèxtils i electrodomèstics, alhora que ofereixen formació professional i participen en la sensibilització ambiental, mitjançant diverses campanyes. Un treball molt valuós, que conjuga la lluita social amb la mediambiental, per tal de millorar la vida de la gent.
Nomada Studio. Pel seu talent creatiu i la seva cabdal aportació al món de cultura digital i el videojoc fets a Catalunya. Aquest estudi de desenvolupament de videojocs va néixer gràcies a la unió de forces dels seus tres creadors: Adrián Cuevas, Roger Mendoza i Conrad Roset. El seu equip està format per un conjunt de desenvolupadors i artistes experimentats fora dels videojocs, en disciplines com la il·lustració, la pintura i el disseny gràfic, que col·laboren per crear productes on l’art audiovisual i l’entreteniment dialoguen de tu a tu a la perfecció. El seu primer videojoc, Gris, s’ha convertit en un joc d’èxit que ha venut més de tres milions de còpies i també ha guanyat, gràcies a la seva qualitat, premis tan prestigiosos com els Game Awards. Una gran simbiosi de talent que situa aquest estudi de Barcelona com un dels referents al seu àmbit a escala nacional i internacional.
SOS Racisme de Catalunya. Per la seva destacada acció en la defensa dels drets humans des de l’acció antiracista. Durant els seus trenta-cinc anys d’història porten a terme un important treball de conscienciació i denúncia del racisme, en totes les seves formes i espais. Treballen per mobilitzar la ciutadania i les institucions en la lluita contra el racisme, així com per assistir i donar recursos a les víctimes que l’han patit, ja que avui en dia el racisme segueix sent la causa principal dels delictes d’odi. Per dur a terme aquesta important labor, organitzen campanyes de comunicació i sensibilització, activitats i formacions, i cada any publiquen un informe anual en què analitzen la realitat del racisme a la nostra societat, per tal de lluitar per un món lliure de racisme.
Unió de Pagesos de Catalunya. Pel seu gran treball en la promoció i la defensa de la pagesia i el món rural. Dintre seu aplega homes i dones de totes les comarques de Catalunya que es dediquen a l’agricultura, a la ramaderia o a l’activitat forestal per compte propi, i que defensen de manera solidària el sector agrari per millorar-ne les condicions de vida i treball. El 2024 se celebren cinquanta anys des de la seva fundació, al llarg dels quals han treballat en tot moment pels drets de les petites i mitjanes explotacions familiars d’arreu del país, per promoure així una pagesia que pugui viure dignament de la seva feina, i que sigui reconeguda com un factor important de valor econòmic, productiu i social.