El Tribunal d'Apel·lació de Tolosa ha confirmat que el català no es podrà fer servir als plens municipals dels ajuntaments d'Elna, Els Banys i Palaldà, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda si no és com a traducció del francès. La Plataforma per la Llengua considera que aquesta sentència suposa una greu vulneració dels drets lingüístics dels ciutadans de la Catalunya del Nord i que perpetua una política de minorització de les llengües dites "regionals" per part de l'Estat francès. Per això, donarà suport als consistoris per tal de recórrer la sentència per totes les vies possibles i anunciarà aviat accions internacionals per a defensar-los.
La decisió judicial del Tribunal d'Apel·lació de Tolosa, que invalida els reglaments municipals que permetien l'ús inicial del català amb traducció al francès, es basa en una interpretació restrictiva de l'article 2 de la Constitució francesa. Aquest article designa el francès com a única llengua de la República. Malgrat l'article 75.1, que reconeix les llengües regionals com a part del patrimoni cultural de França, el tribunal limita aquest reconeixement a un mer simbolisme sense efectes pràctics ni drets reals.
La Plataforma per la Llengua considera que, amb aquesta resolució, el tribunal no només silencia la llengua catalana en els espais institucionals, sinó que també contravé els compromisos de França amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), de la qual és signant. A més, aquesta sentència consolida una jerarquia lingüística que destrueix la diversitat cultural i priva els catalans del nord de poder expressar-se públicament en llur llengua pròpia.
L'entitat fa una crida a impulsar reformes legislatives per a revertir la discriminació
L'entitat condemna fermament aquesta decisió i fa una crida a totes les institucions i entitats compromeses amb la defensa dels drets humans i culturals a denunciar aquesta situació. L'organització encoratja els ajuntaments afectats a recórrer per totes les vies legals possibles i demana als representants electes de tots els nivells que impulsin reformes legislatives per revertir aquesta situació discriminatòria. La Plataforma per la Llengua també acompanyarà els ajuntaments que vulguin recórrer aquesta decisió.
Per a l'organització, no es pot permetre que la llengua catalana sigui exclosa de l'àmbit públic, i per això continuarà treballant per garantir el ple reconeixement del català com una llengua viva, útil i digna de ser utilitzada en tots els àmbits de la societat. També a les institucions municipals de la Catalunya del Nord.
L'entitat no es fa il·lusions amb el nomenament de François Bayrou com a primer ministre de França, perquè arriba en una situació complicada i no es preveu que pugui mantenir-se gaire temps en el càrrec, però considera que és, probablement, el primer ministre més a favor del català que hi podria haver. Plataforma per la Llengua recorda que Bayrou és occitanoparlant i que s'ha pronunciat diverses vegades a favor de les llengües dites "regionals" (a més de permetre a l'escola Arrels, immersiva en català, d'entrar al sistema públic, quan era ministre d'Educació). Per això li demana que, com a mínim, treballi per redreçar les polítiques de l'Estat francès en relació amb les seves llengües autòctones i perquè el govern ratifiqui i faci complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM).