Els governants de la Unió Europea arribaren ahir, finalment, a un acord sobre les finances futures de la UE que obre el camí per a l'ampliació cap a l'Est i es desfà d'una pesada hipoteca.
L'acord final sobre l'anomenada Agenda 2000, el paquet pressupostari i de reformes per al pròxim septenni, ha suposat un alè d'alleugeriment per a la Unió Europea (UE) en època de crisi i va ser valorat positivament pels seus governants.
Un any i mig després que fossin proposades les reformes, el compromís arribà ahir, a primeres hores del matí, després d'una maratoniana sessió de més de vint hores de converses entre els quinze caps d'Estat o Govern de la UE, que varen romandre tancats en un hotel de la capital alemanya. El canceller federal alemany, Gerhard Schröeder, que presidí la reunió dels Quinze, considerà el Consell Europeu de Berlín com «un gran èxit», a pesar que, des del punt de vista de l'interès nacional, les fites d'Alemanya varen ser escasses en comparança amb les exigències.
Els líders de la UE es posaren d'acord sobre una programació financera austera, però no en la proporció que volia Alemanya, primer contribuent net a les arques comunitàries.
En el seu balanç davant la premsa, Schröder es mostrà satisfet sobretot per haver aconseguit la principal prioritat de la seva presidència: tancar l'Agenda 2000. El canceller destacà que, en pactar els nous pressuposts "inclosos el conflictiu capítol agrícola i les ajudes regionals i de cohesió, a les quals es dedicaran 195.000 milions d'euros", la solució assolida «ha permès introduir major disciplina de la que imaginàvem».