La República Federal d'Iugoslàvia (RFI) va acceptar ahir, després de 71 dies de bombardeigs, el pla de pau presentat per la comunitat internacional, decisió que, de nou, fou acollida amb escepticisme per l'OTAN, que va anunciar, en consonància amb el Pentàgon, que els bombardeigs no cessaran fins que el projecte no sigui aplicat en el terreny, en especial el que fa a la retirada de les forces sèrbies de Kosovo en un termini de set dies.
En un comunicat, la Presidència iugoslava va anunciar que accepta el «document per la pau» presentat ahir al cap de l'Estat, Slobodan Milosevic, pels enviats rus i europeu, Viktor Txernomirdin i Martti Ahtisaari, i elaborat a Bonn en cooperació amb el secretari d'Estat adjunt nord-americà, Strobe Talbott.
El projecte havia estat aprovat en un primer moment pel Parlament serbi, amb 136 diputats a favor d'un total de 250 i 74 en contra. Les negociacioins entre Milosevic i els dos enviats especials havien estat interrompudes durant la votació a l'espera del resultat i, més d'una hora després, Belgrad anunciava la seva acceptació.
El text de l'acord estableix, en especial, el «cessament immediat i verificable de la violència i de la represssió a Kosovo», així com la retirada de la província sèrbia de «totes les forces militars, policíaques i paramilitars seguint un ràpid calendari», d'un màxim de set dies. Un altre dels punts fonamentals del pla de pau, especialment delicat per Belgrad, és el desplegament a Kosovo d'una força de pau amb una «substancial participació de l'OTAN», que de moment ha condicionat el cessament de l'operació «Força Aliada» a la posada en pràctica del compromís.
A Belgrad, l'acceptació del pla de Pau fou rebuda amb satisfacció per totes les forces polítiques, a excepció del partit Radical Serbi (SRS) de l'ultranacionalista Vojislav Seselj, que va arribar a amenaçar d'abandonar el Govern en cas de desplegament aliat a Kosovo.