La vinculació a la terra de la noblesa mallorquina ha estat una de les claus al llarg de la seva història. Antònia Morey Tous estudia a Noblesa i desvinculació a Mallorca als segles XVIII i XIX les primeres vendes d'aquestes terres en el període esmentat i les noves relacions de tinença de la terra que s'establiren en virtut d'aquestes transaccions.
"Què és aquest llibre que acabau de publicar?
"És el fruit de la meva tesi doctoral i analitza la influència de
les reformes liberals sobre el patrimoni de la noblesa que en
aquell moment estava impossibilitat de venda mitjançant recursos
com el fideïcomís. El meu estudi analitza des del segle XVIII i
fins al 1836-41 com defugen aquesta mesura i es produeixen les
primeres vendes de terres. La tesi la vaig llegir el 1997.
"Quina era la importància de la noblesa mallorquina, el grup
terratinent hegemònic, en aquest moment històric?
"Era molta, perquè aquesta institució controlava el 30% total de la
propietat. El 70% de les possessions de Mallorca estan en les seves
mans. Això és molt per a una quarantena llarga de famílies. A més a
més, la resta de grups socials depenen directament d'ells. Els
pagesos tenen petits trossos de terra i es veuen obligats a fer
feina a jornal. La noblesa té d'aquesta manera la possibilitat
d'oferir uns salaris molt baixos. D'altra banda, perviuen els drets
feudals amb els corresponents delmes i això provoca una dependència
molt gran dels pagesos d'aquests salaris per poder sobreviure.
"El fideïcomís i altres mesures que evitaven la venda de les
terres per part dels nobles, com influïren en la conservació
d'aquest patrimoni?
"El fideïcomís té una doble lectura. D'una banda, servia per
mantenir la terra unida, però per l'altra suposava que la noblesa
no tingués cura dels latifundis perquè sabien que allò no seria seu
en el futur. De tota manera, els nobles s'hi acullen per instint de
supervivència, perquè si poguessin vendre això suposaria la
dispersió de les terres. La noblesa aguantà fins a tenir una
conjuntura econòmica favorable per desfer-se de les terres.
"Quines terres foren les primeres a ser venudes i quins en
varen ser els primers compradors?
"Les terres eren sempre les més marginals, més insalubres. En
aquest moment es venen principalment les terres cerealístiques de
l'interior perquè el sector olivarer estava en alça i donava bons
rendiments. Els compradors varen ser majoritàriament els petits
pagesos. Els reis a la primeria donaren permís per vendre terres en
petits trossos per evitar que sorgís una altra classe social
alternativa formada per mercaders i xuetes, que eren els que tenien
capital per poder comprar els terrenys. Hi ha molts pocs casos en
què es venen grans partions de terra i fins i tot possessions, i en
tots els exemples sempre es venen a nobles amb poques terres que
cerquen un major reconeixement gràcies a la possessió.