L'autor santanyiner Antoni Vidal Ferrando presentà ahir la seva segona novel·la, La mà del jardiner, amb la qual guanyà el premi Sant Joan i fou finalista a la darrera edició del Joan Pla. L'obra ve a continuar el treball iniciat amb Les llunes i els calàpets (1994) i esdevé el retrat viu d'un poble a la postguerra.
Ambdues publicacions esperen continuació amb un proper treball
centrat en la transició per culminar una trilogia.
Quant al treball presentat ahir, el seu argument flueix com un
retaule per on desfilen oligarques i mantingudes, beates i mossens.
Personatges tots que integren un ecosistema múltiple de
protagonistes que es relacionen entre si sota una narració a partir
de la memòria social i íntima de l'escriptor. D'aquesta manera és
com el treball ofereix una crònica diferent de les abundants
bastides fins ara al voltant d'aquest període, i aconsegueix que el
lector s'endinsi en un seguit d'episodis mitjançant la mirada
innocent d'un infant i al mateix temps escèptica de la maduresa de
l'adult que la transcriu.
El fet és que el mateix autor afirma que sempre es reflexiona a partir dels avatars dels temps en què s'escriu l'obra, per passat que sigui el període al qual es refereix la narració sempre es troba la seva petjada del temps actual. Amb 32 capítols d'un sol paràgraf, l'argument es presenta farcit amb atmosferes amb un gran sentit de construcció del llenguatge, en què segons el mateix autor s'ha intentat fer fora el barroquisme que fins aleshores sempre ha caracteritzat la seva obra, eminentment poètica i per la qual és reconegut l'escriptor.
![[VÍDEO] Elena de Borbón, amb un sou de 300.000 euros, demana solidaritat: «Que la gent ajudi amb el que pugui»](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)