El dimecres 5 de gener es presentava a Derry l'edició rústica d'un llibre fonamental per a tot el procés d'obertura d'una nova investigació sobre la massacre, a mans de l'Exèrcit britànic, de catorze ciutadans innocents durant la jornada del 30 de gener de 1972: El tribunal d'investigació sobre el Diumenge Sagnant. Una clamorosa derrota per a la veritat, la justícia i el principi de legalitat, del jurista Dermot Walsh. L'exbisbe de Derry, que va participar en els fets com a capellà de barri, en va fer la presentació, a un edifici imponent d'estil georgià, seu de la Fundació Diumenge Sagnant. Després de la presentació, vaig tenir l'oportunitat de parlar amb John Kelly i Michael McKinney; tots dos perderen un germà aquell tràgic dia.
CS: La darrera vegada que vaig venir a Derry, aquest edifici
encara era un banc. Quin temps fa que hi teniu el Bloody Sunday
Centre?
JK: El Centre es va inaugurar el 27 de setembre de 1999, però
l'edifici no és nostre. Un constructor local l'ha cedit a la
Fundació Diumenge Sagnant mentre duri la nova investigació. Té una
situació ideal, a uns 200 metres de l'edifici on tendrà lloc la
vista oral. El Ministeri de Defensa britànic disposa de molts
recursos d'una gran professionalitat mentre nosaltres funcionàvem a
un despatxet al barri de Bogside. Ara tenim aquest punt de trobada
on se centralitzaran tots els recursos i serveis per als familiars
i altres participants en el procés.
CS: Quin tipus de serveis oferiu?
MMcK: Al Centre, hi ha despatxos per als representants legals i
sales de reunió per als periodistes; així podrem organitzar rodes
informatives per donar a conèixer el punt de vista de les víctimes.
També hi haurà una àrea de recolliment per als familiars i amics
dels morts i ferits, que tendran a l'abast constantment el suport
professional de Cúnamh, un organisme local que es dedica a
qüestions de salut mental.
JK: S'ha de tenir present que, l'any 1972, no hi va haver cap tipus de suport emocional ni psíquic per als testimonis del terror i la violència. La nostra feina aquí, com a germans de víctimes que som, és d'enllaç entre la Fundació i els familiars. Durant la vista preliminar, més del 90% de les persones que declaraven mostraren senyals d'angoixa, dolor i trauma emocional a l'hora de rememorar els fets. A la vista oral, pel ressò públic que tendrà, ho passaran encara pitjor.
CS: La Fundació és una entitat privada?
JK: És una entitat que rep el suport de l'empresa privada, de
l'Ajuntament, de representants de les esglésies, de polítics de
tota Irlanda, d'associacions i altres organitzacions no
governamentals, dels dos partits nacionalistes i, sens dubte, dels
ciutadans de Derry. Per finançar les nostres activitats i els
recursos que posarem a l'abast durant la investigació, hem obert un
compte per dipositar-hi les contribucions; ara fa poc el Govern de
la República d'Irlanda hi va fer una aportació de vint mil lliures
(uns cinc milions de pessetes).
MMcK: La Fundació es va crear l'any 1996 per promoure el respecte per la vida humana i, pel que fa a la investigació sobre el Diumenge Sagnant, els objectius es poden resumir en quatre paraules: veritat, justícia, reconciliació i cura. Creim que és important recordar fets com aquest perquè no es tornin a repetir, ni aquí ni enlloc. Per això, la Fundació ha reunit un arxiu informatitzat amb més de 1.200 fotos, unes 400 declaracions manuscrites i 800 de transcrites, fins a 40.000 pàgines documentals, altres 8.000 objectes diversos... JK: El més preuat dels quals és la pancarta de l'Associació pro Drets Civils que encapçalava la manifestació.
CS: He vist que teniu un llibre de visites. Hi entra molta
gent?
JK: Li podeu pegar una ullada, hi heu de signar també. En els tres
mesos que som aquí, hem tengut unes 1.500 visites, d'arreu del món:
Itàlia, Espanya (veig: Sabadell, Barcelona, Bilbao), Sud-àfrica,
Japó, Xina, Irlanda, és clar, Derry també. Miren les fotos, el
vídeo, les diapositives; alguns, si tenen temps, consulten la
pàgina web. Molts no poden sortir al carrer fins que s'eixuguin les
llàgrimes.
MMcK: Però, també, l'altre dia entraren dos policies, del RUC, uniformats i armats. La persona que atén el taulell els va donar la benvinguda, el Centre és obert a tots, però també els va dir que no li semblava correcte que venguessin així. A partir d'aquí, la Fundació ha acordat que hi pot entrar tothom, sí, però les armes han de quedar fora.
CS: Aconseguir que el Govern britànic obrís una segona
investigació sobre el Diumenge Sagnant ha estat un èxit històric.
Com anirà?
MMcK: Hem vist, al llarg d'aquests dos anys de preparació, com
l'Exèrcit britànic i alguns mitjans de comunicació, juntament amb
certs sectors polítics i jurídics, fan tot el possible per
sabotejar el procés i impedir que es conegui la veritat. Han
aconseguit la immunitat parcial per als testimonis militars; s'ha
garantit l'anonimat per als soldats i oficials que eren a Derry
aquell dia: els assassins seran lletres de l'alfabet; nosaltres
coneixem els noms, però no en podem fer ús per no desacatar el
tribunal; el Ministeri de Defensa ha declarat exempts de l'interès
públic alguns documents que veuran els missers.
JK: D'entrada, és possible que no comenci el 27 de març com està previst; hi ha tant de material que serà difícil tenir-lo tot analitzat a temps. És una llàstima que ja hagin mort o emigrat alguns testimonis presencials importants però, ahir mateix, encara es presentaren dos testimonis nous. Com ha dit el bisbe ara fa un moment, quan presentava el llibre, tots aquells que tengueren la desgràcia de presenciar les ferides i la mort tenen el deure de personar-se per establir, sense cap mena de dubte, la innocència de les víctimes d'aquell horabaixa. L'anonimat també està garantit per als nostres testimonis però, en general, la gent de Derry està ben disposada a ser identificada.