Recuperant la figura del navegant mallorquí Jaume Ferrer, l'historiador Gabriel Llompart va fer ahir un viatge a la Mallorca de mitjan segle XIV amb el seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. La identitat del navegant Jaume Ferrer (1346) és el títol d'una lectura en què destacà la importància de l'estada dels genovesos a la nostra illa, que feren de Mallorca un enclavament fonamental en la venda de mapes i potenciaren la indústria cartogràfica a l'Illa.
L'evocació d'aquest moment històric de l'Illa va ser feta per Llompart a través de la figura de Jaume Ferrer, un personatge envoltat de misteri de qui només es té constància gràcies a la cita d'un mapa del 1375. Segons explicà l'autor, Ferrer havia emprès el viatge de la ruta de les espècies el 1346, en un moment en què feia ja prop de cinquanta anys que les naus sortien a l'Atlàntic en direcció a Flandes.
«Arriba un moment "explicà Llompart" en què comencen la recerca cap al Sud», seguint el perfil de l'Àfrica en un trajecte inaugurat per dues expedicions, la de Ferrer i la d'uns genovesos que partiren cap a Sant Joan d'Acre. És una coincidència que evidencia la importància de la colònia genovesa a la nostra illa, darrer port cristià de la zona que els genovesos potenciaren com a punt de comerç cartogràfic per la seva situació estratègica.
Llompart destacà la importància de la immigració, referint"se tant al passat de colònia genovesa com a la residència d'alemanys als nostres dies: «La immigració "apuntà" sempre és positiva. Si hem progressat a Mallorca és per haver aprofitat allò que ens ensenyen els qui s'hi acosten».