• XILE
Nova demanda contra Pinochet El nombre de querelles presentades a Xile contra l'exdictador Augusto Pinochet s'elevà ahir a 67 després que s'interposàs una nova demanda contra els responsables de la desaparició de Gregorio José Liendro Vera, que va tenir lloc el setembre del 1973. En la querella, l'advocat Francisco Bravo exposa que José Liendro, conegut com a comandant Pepe, va ser detingut el 18 de setembre del 1973 a la localitat de Lipingue, a la Desena Regió, situada al sud del país, acusat de ser l'autor de l'assalt a la caserna de carrabiners de Neltume. Liendro hauria estat posteriorment executat.E.P.
Frei envesteix contra l'Estat espanyol L'actual president de Xile, Eduardo Frei, declarà ahir a TV3 en relació al cas Pinochet que «a Espanya tingueren més d'un milió de morts i no jutjaren ningú», en referència a la Guerra Civil i la dictadura del general Franco, i afegí «que no ens vinguin a donar lliçons a nosaltres». Frei, que dissabte deixarà la presidència de Xile en mans de Ricardo Lagos, declarà que ara «els tribunals actuaran» i demanà que no es qüestioni el sistema judicial xilè perquè «a Xile els tribunals funcionen». L'actual president considerà que Espanya no té sobirania per jutjar Pinochet ja que s'ha demanat «quina sobirania s'accepta? La que cadascú vol donar-se? No, això no és democràcia, no és respecte als estats».AFP.
• TXETXÈNIA
500 soldats morts als darrers dies Més de 500 soldats russos moriren a mans dels rebels txetxens en els darrers dies, segons declarà ahir un alt responsable txetxè, Movladi Udugov. «Entre 300 i 350 paracaigudistes varen ser exterminats dilluns» a Ulus-Kert (sud), declarà Movladi Udugov per telèfon des de Txetxènia. Cent paracaigudistes varen ser morts a Komsomolskoie (sud de Grozni) durant les darreres 24 hores i entre 130 i 150 fa uns dies en una localitat que no va precisar. El ministre rus de Defensa, Igor Sergueiev, va afirmar que uns quants centenars de rebels estaven assetjats a Ulus-Kert i a Komsomolskoie.E.P.
• FMI
Koch-Weser retira la seva candidatura El candidat europeu a la direcció del Fons Monetari Internacional (FMI), Caio Koch-Weser, decidí ahir retirar-se per la falta de consens en el si de la institució sobre la validesa de la seva candidatura i principalment per la falta de suport dels Estats Units. No obstant això, el Govern germànic presentà ahir mateix un nou candidat, el també alemany Horst Koehler, president del Banc per a la Reconstrucció i el Desenvolupament. Koehler confirmà ahir en un comunicat que el canceller alemany, Gerard Schroeder, li ha demanat que presenti la seva candidatura, una informació que havia estat avançada ja per la premsa econòmica.E.P.