Efectius afganesos i dels Estats Units recorregueren ahir les muntanyes a prop de la frontera amb el Pakistan a la recerca d'Osama bin Laden, després de derrotar les forces de la seva xarxa Al Qaeda. Mentre continuava la persecució de l'home acusat de planejar els atemptats de l'11 de setembre a Nova York i a Washington, un enviat dels Estats Units va dir que una força internacional de pau començaria a arribar a l'Afganistan aquesta setmana. Per la seva banda, el primer ministre Tony Blair va dir que la Gran Bretanya contribuiria amb 1.500 efectius a una força internacional de pau i que, en principi, estava preparada per dirigir-la.
Funcionaris dels Estats Units digueren que uns 2.000 combatents de Bin Laden fugien a prop de la frontera amb el Pakistan, entre versions no confirmades que el militant islàmic d'origen saudita hauria fugit al país veí. Secundats pel poder aeri dels Estats Units, a més de comandos nord-americans i britànics per terra, els combatents afganesos arrasaren diumenge els reductes d'Al Qaeda a les muntanyes de Tora Bora. Però el secretari de Defensa dels Estats Units, Donald Rumsfeld, va dir a Brussel·les que Al Qaeda continua sent una amenaça a l'Afganistan. «El fet és que encara n'hi ha bastants "combatents" d'Al Qaeda en aquest país», va dir.
El cap del Pentàgon va dir també que es desconeixia el parador de Bin Laden. «Hi ha gent que continua especulant que podria romandre en aquesta àrea (Tora Bora), o que podria haver estat en aquesta àrea, o que pot ser en algun altre lloc. «El que pens és que fins que l'atrapem "i ho farem" no sabrem amb precisió on era», va declarar. Els combatents antitalibans capturaren de nit més presoners a les muntanyes, on diumenge es trobaren 200 cadàvers i foren capturats 25 combatents. Arrossegant els peus i visiblement exhausts després de tres setmanes de bombardeigs, 19 dels presoners foren presentats ahir a la premsa internacional.
Els avions dels Estats Units bombardejaren els presumptes amagatalls d'Al Qaeda durant la nit, però només es va escoltar una explosió, el matí de dilluns. A Washington, els funcionaris del Govern del president George W. Bush analitzen l'etapa següent en la seva «guerra contra el terrorisme». El president rus, Vladimir Putin, va dir que esperava que els Estats Units consultassin Moscou abans de dur la guerra més enllà de l'Afganistan. Putin va dir que la principal prioritat hauria de ser el bloqueig del finançament al terrorisme i va advertir específicament en contra d'una acció militar a l'Iraq.
Les forces de l'ètnia paixtu es preparaven per atacar el refugi muntanyós on es creu que Omar roman ocult amb 500 homes, amb la intenció de penjar-lo, va dir un cap de la intel·ligència antitaliban a la ciutat meridional de Kandahar. Mentre les negociacions continuen respecte del futur del país, les Nacions Unides volen una força de pau establerta per a dissabte, quan el Govern interí assumeixi el poder. El ministre interí de Defensa de l'Afganistan, Mohammad Fahim, ha insistit que la força no ha de superar els 1.000 efectius, mentre que Rumsfeld considerà que se'n necessitarien de 3.000 a 5.000. Blair va dir que la Gran Bretanya podria proporcionar fins a 1.500 d'aquests efectius. «És probable que el contingent britànic sigui de fins a 1.000 o 1.500 efectius».