Les tropes patrullen els carrers, cremen llibres i detenen sospitosos. Els presoners s'alineen contra una paret a punta de pistola amb les mans darrere el cap. Un general amb bigoti i ulleres fosques llança acusacions contra els seus enemics. No, Xile no s'ha sumit de sobte en un col·lapse polític, és que reviu obsessivamente el seu violent passat en un bombardeig d'informes especials de televisió i premsa escrita, seminaris, discursos, exposicions d'art i fotografia, com també en la reedició en discs compactes dels que van ser grans èxits musicals en els anys 70.
A mesura que s'apropa l'aniversari de l'11 de setembre de 1973, quan es va produir el cop militar que instaurà la dictadura d'Augusto Pinochet per 17 anys, els xilens actuen com una família disfuncional que desempolsega un àlbum de fotos velles, en un dolorós ritual anual, que s'ha intensificat davant la marca psicològicament important de tres dècades.
Encara que el 45 per cent dels xilens va néixer després del cop, les ferides del passat continuen obertes i generen set per conèixer els detalls del cop i entendre com el seu país es va dividir tan profundament, en una època en què la tortura i els assassinats eren rutinaris.
De fet, entre 3.000 i 4.000 pesones varen morir o varen desaparèixer forçosamente com a conseqüència de la repressió anticomunista de Pinochet. «Mai abans hi ha hagut tanta informació disponible. M'encanta mirar els programes de televisió, encara que et dol l'ànima. Crec que això és molt important per a nosaltres, per veure-ho tot una altra vegada, per saber», explica Carmen Garretón, una activista de drets humans.
En vídeos o enregistraments disponibles a internet, els xilens miren el tonatge de tancs que roden pels carrers i escolten les ordres militars que dóna Pinochet el dia del cop. L'obsessió dels mitjans de comunicació amb l'11 de setembre, una data marcada en la psique dels xilens molt abans dels atacs a les Torres Bessones en el 2001, ha bombardejat les persones amb testimonis esgarrifosos sobre alguns episodis encara ocults de la dictadura.
En una recent entrevista publicada per un diari, un soldat va descriure com va ajudar a desenterrar els cossos d'esquerrans que havien estat assassinats cinc anys abans, per després carregar-los en un helicòpter, des d'on van ser llançats al mar.
A la dreta, els partidaris de Pinochet finalment han admès les atrocitats ocorregudes durant el govern militar. I a l'esquerra, els qui van ser membres del Govern de Salvador Allende (1970-1973) confessen haver-se sobrepassat amb les expropiacions de terres en aquell període.
Mentre la imatge d'Allende és omnipresent, la de l'exhome fort, Pinochet, queda fora de la mirada pública, cada vegada més aïllat. Després de dotze anys d'una democràcia estable, els hereus de Pinochet al comandament militar i als partits de dreta que abans li donaren suport, se n'han distanciat i per primer cop han reconegut les violacions als drets humans.
Pinochet, que ara té 87 anys, ha eludit ser jutjat pels crims durant el seu Govern, adduint la seva feble salut mental. Però centenars d'altres membres de les seves forces de seguretat estan sent processats i una quarantena ja han estat condemnats.