El Regne Unit va rebre ahir amb consternació la notícia de la decapitació de l'enginyer britànic Ken Bigley a mans del grup extremista del jordà Al Zarqawi, que va ser confirmada per la seva família, mentre el ministre d'Exteriors, Jack Straw, expressava les seves condolences per l'assassinat.
«Ara que aquesta horrible notícia ha estat confirmada, vull oferir a la família i als amics de Kenneth Bigley els meus sentiments de profunda condolença», afirmà Straw en la compareixença que suposava la primera confirmació oficial de la mort de l'enginyer.
Straw va qualificar l'acte d'«assassinat bàrbar que culmina de la pitjor manera possible tres setmanes d'horribles sofriments». Abans que el cap de la diplomàcia s'expressàs públicament en aquest sentit, un germà de la família afirmà que en tenia proves absolutes.
Els missatges de condemna de polítics i associacions islàmiques se succeïren en aquest país mentre la família de Bigley -segrestat el 16 de setembre pel grup Monoteisme i Guerra Santa- es congregava a la casa de la seva mare, Lil, a Liverpool (el nord-oest d'Anglaterra).
«No existeix justificació per a l'assassinat de cap individu indefens. És un acte absolutament repugnant i reprotxable», va dir Iqbal Sacranie, secretari general del Consell Islàmic, la major associació musulmana del país i que va intercedir per a l'alliberament.Un germà de l'enginyer, Paul, va acusar el primer ministre britànic, Tony Blair, «de tenir sang a les mans». La notícia va ser avançada al matí per la cadena de televisió àrab Abu Dhabi, la qual va assegurar que el grup Monoteisme i Guerra Santa, que lidera el jordà Abu Musab al Zarqawi, havia mort Bigley, esmentant «fonts informades».
A l'enregistrament, s'hi veuen sis homes armats i encaputxats situats darrere de l'ostatge, que apareix de genollons. Un dels sis parla en àrab durant un minut i abans de procedir a l'execució, el botxí afirma que si maten Bigley és perquè el Govern de Londres no va satisfer la seva exigència de posar en llibertat les dones iraquianes detingudes pels nord-americans en aquest país.
Tot juts després, el vídeo mostra com aquell individu treu una navalla de la cintura i decapita el britànic mentre el subjecten els altres segrestadors. L'enginyer va ser capturat pel grup d'extremistes de la seva casa del barri d'al Mansour a Bagdad al costat de dos col·legues, els nord-americans Eugene Armstrong i Jack Hensley, que foren decapitats al cap de pocs dies.
Els segrestadors exigiren l'alliberament de les dones de dues presons iraquianes a canvi de la posada en llibertat dels ostatges, petició que va ser rebutjada per les autoritats dels Estats Units.
La darrera vegada que es va veure Bigley amb vida -abans del vídeo d'avui- va ser el passat 29 de setembre, quan la cadena àrab Al Hazira en va emetre una cinta en la qual l'enginyer apareixia empresonat i encadenat, molt desmillorat físicament, i demanava al primer ministre, Tony Blair, que fes allò possible per alliberar-lo.
El Govern britànic ha insistit en tot moment que no podia negociar l'alliberament de Ken Bigley, encara que ha tractat d'establir contacte amb els terroristes. La seva família va posar en marxa una incansable campanya per aconseguir l'alliberament de l'ostatge, a qui faltaven només unes setmanes per jubilar-se.
En la campanya s'hi implicaren destacats líders musulmans del Regne Unit, que viatjaren a l'Iraq per tractar d'aconseguir l'alliberament del pres, i el Govern irlandès, que li va expedir un passaport d'aquesta nacionalitat.