Els caps d'Estat i de Govern, com també els ministres d'Afers Estrangers dels vint-i-cinc països europeus, van firmar ahir a Roma el Tractat que estableix la primera Constitució de la Unió Europea de la història, 47 anys després del naixement de la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Per aconseguir el text, han estat necessaris més de dos anys de debats sobre què volen fer junts els actuals 25 països que integren la Unió, el major projecte polític i econòmic del món. La recta final va estar marcada per la lluita pel poder, en intents desesperats perquè la representació de cada país a les institucions comunitàries reflecteixi que aquest invent és una estranya combinació entre estats i pobles.
A la cerimònia van participar també els països candidats Turquia, Bulgària i Romania, els líders de la qual van firmar l'Acta final, mentre que representants de Croàcia van lliurar una declaració a la presidència de la UE. La firma es va produir al Campidoglio, a la Sala Degli Orazi i Curiazi, el mateix lloc on va ser rubricat el 1957 el Tractat de Roma, que va establir la Comunitat Europea per part dels sis fundadors: França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg.
La Constitució europea, que es va tancar definitivament el passat 18 de juny, haurà després de ser ratificada per cada un dels estats membres, un procediment que hauria de durar dos anys. Aquest serà el major desafiament, ja que l'entrada en vigor de la Carta Magna està subordinada a la ratificació pels Vint-i-cinc d'acord amb les seves regles constitucionals, és a dir, bé per via parlamentària o per referèndum.
En aquest darrer cas, l'escandalosa abstenció del 54'8 per cent registrada en les passades eleccions europees del mes de juny, la major en la història de l'europeisme, fan entreveure problemes importants. I és que, malgrat els intents de part de la Convenció, el text no preveu solucions jurídiques per al cas que algun dels estats membres no aprovin la seva ratificació.
En una fórmula ambigua, estableix que, si després d'un termini de dos anys a comptar des de la firma del Tractat, els quatre cinquens dels estats membres han ratificat aquest tractat però un o diversos països tenen dificultats, «el Consell Europeu s'ocuparà de la qüestió». Així, amb tan sols aquest compromís polític és impossible anticipar la mida i les conseqüències concretes del fracàs del procés de ratificació.El nou text, que substituirà la majoria dels tractats existents, comprèn quatre parts. La primera descriu la Unió Europea, els seus valors, objectius, competències, processos decisionales i institucions. La segona conté el capítol relatiu als drets fonamentals i la tercera part descriu la política i l'acció de la Unió Europea. La quarta, i darrera, inclou les disposicions finals, entre elles els procediments de ratificació i de revisió, arribat el cas, de la mateixa Constitució.
Entre les seves característiques destaca que obre la via a diferents velocitats d'integració i la sortida voluntària d'un dels seus socis.