El poble de Xile elegirà avui els 120 membres de la Cambra de Diputats i 20 dels 38 integrants del Senat, que per primera vegada des del retorn a la democràcia quedarà compost exclusivament per senadors electes en votació popular.
Aquesta elecció se celebrarà en paral·lel amb la presidencial, que cerca designar el successor o successora de l'actual mandatari Ricardo Lagos, a partir de l'11 de març pròxim. La històrica reforma que es va fer el setembre passat a la Constitució va eliminar els nou càrrecs de senadors «designats» sense el vot universal i els seients vitalicis, que constituïen el 20 per cent de la branca legislativa.
Els primers nou senadors designats foren nomenats directament per Pinochet entre exmembres de les Forces Armades i es convertí en el principal mur de contenció per a les reformes que impulsaren els governs de centre esquerra de la Concertació, que el 1990 va arrabassar el poder a l'exdictador (1973-1990).
Així, la renovació del Senat el 1998 va permetre una composició més heterogènia dels parlamentaris designats, nomenats pel president, la Cort Suprema, els rectors de les universitats i les institucions armades, i va disminuir la influència de l'anomenada «bancada militar».