Ara fa 24 anys que Guillermo Candia arribà a Mallorca procedent de Xile. Fugia de la dictadura del general Pinochet, que havia enderrocat el president Salvador Allende. Aquest periodista, que ara té 82 anys, romangué aquell 11 de setembre fins a les 11 del matí al palau de la Moneda. Al cap d'unes hores, el president elegit democràticament era mort.
-Com vàreu viure aquell dia fatídic?
-Quan el president Salvador Allende va veure que no s'arribava a cap acord amb els rebels, ens va manar, a tots els periodistes que érem al palau, que ens n'anéssim. Alguns, però, quedaren i hi moriren. Hores després els invasors digueren que Allende s'havia suïcidat. Però, qui ho creu, això?
-Patíreu repressió?
-Si no hagués fugit, ara no seria aquí. Jo treballava al gabinet de premsa de presidència i a més, feia un programa sobre política a Radio Pacífico, Cuarto Poder es deia. Me vaig amagar dos mesos per Santiago. Llavors vaig aconseguir passar al Perú. Tothom deia que Pinochet cauria i es tornaria a restablir la democràcia. I no caigué! Després vaig viure dos anys a Colòmbia i a Equador. Quan me'n vaig témer que això de la dictadura seria llarg, vaig decidir partir a Europa. Holanda em concedí asil polític. Llavors vaig venir a Espanya. A Barcelona vaig treballar aDiario de Barcelona i un cop a Mallorca, vaig començar a fer de periodista d'esports a Última Hora. No vaig voler cap vincle amb la informació política.
-Com heu viscut la mort de Pinochet?
-Mal m'està dir-ho, però a bon lloc és! Entenc que l'actual presidenta de Xile, Michelle Bachelet, no assisteixi al funeral del dictador. Son pare, l'únic general de l'exèrcit que no donà suport al cop militar el 1973, fou tancat fins que morí. Després, ella mateixa i sa mare foren torturades al centre de repressió Villa Grimaldi. El greu que em sap és que Pinochet, un tirà i un sàtrapa, hagi mort sense que s'hagi fet justícia a les seves víctimes.