El primer ministre britànic, Tony Blair, encaixà ahir una clatellada en les últimes eleccions municipals i autonòmiques del seu mandat, que se saldaren amb un seriós revés per al Partit Laborista, si bé no s'arribà a produir el desastre temut pels més pessimistes.
La setmana pròxima, Blair anunciarà la seva dimissió com a líder laborista i cap del Govern, després d'haver aconseguit tres històrics mandats consecutius i haver romàs deu anys a Downing Street.
Es tractarà, no obstant, d'un adéu amarg, atès els mals resultats obtinguts pel Laborisme en els comicis municipals d'Anglaterra i en els autonòmics d'Escòcia i Gal·les celebrats despús-ahir, als quals estaven cridats uns 39 milions d'electors.
Malgrat tot, Blair afirmà que el Laborisme no patí una «derrota aclaparadora», com havien anticipat molts experts, i encara anà més lluny en opinar que els resultats constitueixen «un bon trampolí per guanyar les pròximes eleccions generals».
En unes votacions vistes com un veredicte popular sobre la gestió de Blair, el cert és que els laboristes sucumbiren davant del Partit Nacionalista Escocès (SNP) en perdre l'hegemonia al Parlament autònom per primera vegada des de la seva creació el 1999.
El Laborisme només guanyà 46 escons dels 129 en joc, mentre el SNP n'aconseguí 47 i s'alçà amb una victòria històrica, lluny del Partit Conservador (17) i els liberal-demòcrates (16).
A més, el líder del SNP, el carismàtic Alex Salmond, ja anuncià la seva ferma intenció de convocar en el 2010 un referèndum sobre l'escissió d'Escòcia de la Gran Bretanya, tot un maldecap per al Govern central de Londres.
Això no obstant, encara està per veure si els nacionalistes podran formar Govern, la clau del qual queda ara a les mans dels Liberal-Demòcrates i la seva disposició a crear una coalició amb el SNP.
A les eleccions municipals angleses, els laboristes també patiren un calvari, ja que, després del recompte de vots a 303 dels 312 consistoris en disputa, la formació de Blair perdé a nou ajuntaments (485 regidors) i guanyà a 33 (1.803 regidors).
El propi Laborisme havia previst una pèrdua total de fins a 600 edils, però finalment no es materialitzà la patacada.
Per contra, el Partit Conservador resultà el gran vencedor dels comicis, en aconseguir el control de 38 nous consistoris (875 regidors), sent ara en mans «tories» 160 governs locals (5.077 regidors).