Perú, una història marcada per la constant amenaça dels terratrèmols

A la zona coneguda com el «cinturó o anell de foc», s'hi produeixen el 85% dels terratrèmols. Abraça tots els països que tenen costa amb l'oceà Pacífic, però en alguns l'activitat sísmica és més forta que en d'altres.

El Perú ha patit el darrer gran terratrèmol, en relació amb el qual es parla ja de més de 600 morts, que segurament seran més durant els pròxims dies, quan es conegui la sort dels nombrosos desapareguts. En aquest país, amb una llarga història sísmica, el primer terratrèmol del qual es té constància per escrit fou el de 1582, que gairebé destruí la important ciutat d' Arequipa. Dues ciutats importants més també foren destruïdes per grans sismes, Lima el 1687 i Cuzco el 1650.

En l'època moderna, el més greu que ha sofert el país ha estat el de 1970, a l'altiplà d'Ancash, amb més de 75.000 morts.
El país veí, Xile, també compta amb un llarg historial sísmic. Els sismes de baixa intensitat hi són freqüents, i cada dècada és recordada per un terratrèmol fort. El 22 de maig de 1960, es produí el més gran de la història. Un terratrèmol de 9'6 graus a l'escala de Richter (tot un rècord) i el tsunami posterior assolaren completament la ciutat de Valdivia. La força fou tal, que el terratrèmol arribà a canviar la geografia de la regió i n'ofegà amplies zones. La xifra de morts, però, no fou tan alta com la brutalitat del fenomen feia pensar. Només 3.000 persones hi perderen la vida, gràcies al fet que la regió es trobava llavors poc habitada.

Els terratrèmols són causats les friccions entre les plaques tetòniques de l'escorça terrestre. En aquest sentit, el Perú i Xile no han tingut gaire sort. Es troben al límit de la zona de fricció entre la placa oceànica de Nazca i la placa continental sud-americana. En aquesta zona, la placa oceànica s'enfonsa davall de la continental a una velocitat de devers 10 cm cada any, però no d'una manera uniforme, sinó que l'activitat és més aviat irregular, i això provoca els nombrosos terratrèmols que afecten la regió.

Els moviments sísmics causen tan sols terratrèmols. Els tsunamis i les erupcions volcàniques en són altres conseqüències potencialment molt devastadores. Un terratrèmol fort pot tornar a activar un volcà després d'anys sense haver entrat en erupció. Però són més freqüents els tsunamis, ones gegantines provocades per moviments de la placa oceànica que poden arribar a fer 30 metres d'alçada, i que entren molts de quilòmetres terra endins.