Segueix-nos F Y T R
Ara | Món

La CIA acorda acabar amb l'«ofegament», mètode utilitzat per interrogar presos

Aquesta pràctica fou aprovada pel president l'any 2002

| Washington |

La CIA prohibí la controvertida tècnica del «submarí» en els seus interrogatoris, que simula l'ofegament dels detinguts, informà ahir el canal nord-americà de notícies ABC.La cadena informà, partint de fonts anònimes, que el director de la CIA, Michael Hayden, prohibí el «submarí» "com li hauria recomanat el seu vicedirector, Steve Kappes" i rebé aprovació de la Casa Blanca per eliminar aquesta pràctica de la llista de tècniques d'interrogatori, autoritzades pel president el 2002.

D'acord a ABC, les autoritats digueren que la decisió fou presa l'any passat però mai no fou publicitada.Una autoritat d'Intel·ligència nord-americana digué a ABC que «seria dolent assumir que el programa del passat es va moure cap al futur sense canviar».

El portaveu de la CIA Mark Mansfield digué: «Com a política, no comentam sobre tècniques d'interrogació, més que per emfasitzar que han estat conduïdes legalment».

Grups de drets humans i altes autoritats nord-americanes, incloent el senador republicà John McCain, qualificaren la pràctica del «submarí» com a tortura, perquè és equivalent a una «prova d'execució». «El submarí és una forma de tortura. I estic convençut que això no solament ens ajudarà en les nostres tècniques d'interrogatori sinó també serà un estri per a la nostra imatge al món», digué McCain a ABC.

La pàgina d'ABC sosté que la tècnica consisteix a lligar el presoner a una taula inclinada, amb els peus aixecats i el cap lleugerament per davall dels peus, aplicar-li una cel·lofana sobre la cara («submarí sec») o submergir-lo en un recipient amb aigua, que produeix temor a l'ofegament.

D'altra banda, la CIA nomenà ahir com a cap del seu servei d'espionatge una exalta autoritat que renuncià fa tres anys enmig d'una rebel·lió contra el llavors director de l'agència d'intel·ligència nord-americana.

El director de la CIA, Michael Hayden, anuncià la designació de Michael Sulick com a cap del Servei Nacional Clandestí, i el qualificà de «líder provat que entén la nostra agència i la comunitat d'intel·ligència».

Sulick era vicedirector d'operacions quan renuncià l'agost de 2004, després d'un enfrontament amb el llavors cap de personal i Stephen Kappes, una llegenda dins la CIA, a qui l'actual director de l'agència recontractà més tard.

+ VIST