El caminant no té idea del que significa el bus, plantat enmig de la plaça de les Tortugues, fins que una figura jove s’hi acosta i exclama: "Hola, havies pensat a donar sang?". És la veu de Marta Martín, que capta persones solidàries d’entre els passejants del Born. I és que cada extracció de sang, tan necessària ja que no es pot fabricar, ajuda tres persones diferents.
Tan sols són 450 mil·límetres els que se n’extreuen a la unitat mòbil de la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears (FBSTIB). Què li costà al donant? No més de mitja hora.
El procés és senzill. Una metgessa entrevista el futur donant. Tal com explica Cristina Rojas, els fan dues proves. La primera és una petita picada al dit. "Mesuram l’hemoglobina, que ronda els 13,5 punts en l’home i els 12,5 en el gènere femení". Són moltes, però, les dones que no arriben al requisit. "És molt freqüent, a causa de la pèrdua de sang que implica la menstruació". Una dieta rica en ferro, com ara llenties i bledes, ho compensa amb escreix.
Després es mesura la tensió i es respon un qüestionari per localitzar activitats de risc. "Antics malalts d’hepatitis, sexe sense protecció, haver pres antibiòtics en els darrers dies...". Preguntes de sentit comú, incloent-n’hi una de més controvertida: "Has tingut relacions sexuals que no sigui amb una parella estable en els darrers quatre mesos?".
Quan la unitat mòbil fa col·lectes a la Universitat, per exemple, són moltes les respostes positives. "Naturalment, els joves tenen una vida sexual, tot i que amb protecció, molt més freqüent".
Aquesta prevenció es deu al fet que alguns virus com la sida no es detecten amb seguretat al laboratori fins passats quatre mesos de la relació. Aquest període finestra és necessari per garantir una transfusió de sang segura per a totes dues bandes. Finalment, prop del 15% dels donants potencials hauran estat rebutjats per aquestes causes. I si no, tot correcte i cap a la sala d’extracció.
"Aquí la paraula mareig està prohibida –diu la infermera–, perquè tenim comprovat que només d’esmentar-la augmenta la percepció de mareig". En el fons, argumenta, tot és a la ment. "Per això, aquelles persones que vénen predisposades a passar-ho malament, s’acabaran marejant", indica.
En aquest cas s’atura immediatament l’extracció. "Un altre dia serà –explica la infermera–, perquè la donació és molt vital, però la salut de l’usuari també". Mentre ella parla, precisament, un jove torna blanc. S’està marejant, però la bossa amb els 450 mil·límetres de sang ja és plena. Li treuen l’agulla i li aixequen les cames. "Millor?".
Davant una resposta gairebé imperceptible, un lleuger umh, li freguen alcohol de 96 graus pel coll i li apropen una gasa amb el mateix líquid al nas. Pocs segons després, l’al·lot recupera el riure. Són poques, tanmateix, les persones que ho passen malament. "Ara bé, aquelles que tot i la por vénen a donar... aquelles són molt valentes". És com un acte de militància.
Una actitud que, fins ara, es localitza més a la part forana de l’Illa que no pas a Ciutat. Tal com reconeix el director gerent de FBSTIB, Josep Muncunill, la població rural és sorprenentment militant. "Avui hem anat a un municipi de dos-cents habitants. I mira, trenta han vingut a donar sang".
Això es deu a les campanyes mediàtiques que hi duen a terme. "Posam cartells als pobles, enviam missatges de mòbil o telefonam directament per avisar amb antelació que hi anirem...". Evidentment, tothom coneix la importància de donar sang. "Però la gent no sap on ha d’anar o fins i tot té informacions contradictòries sobre si en pot donar o no", explica Muncunill.
La unitat mòbil continua a les Tortugues. La doctora Rojas i el seu equip han atès ja una vintena d’extraccions. Multiplicades per tres, són seixanta els pacients que es beneficiaran d’una sang amb gust d’ànima.
"Els donants són irregulars"
Josep Muncunill, director de la Fundació Banc i Teixits de les Illes Balears, es baralla cada dia amb les xifres de donacions. "Per satisfer la demanda de sang a l’Arxipèlag, necessitam recollir 200 bosses al dia". Una suma que es recapta diàriament des de fa uns quatre mesos. "Abans teníem una situació complicada, però anam millorant".
Un reflex d’aquest repunt és el fet que enguany sí es prevegi tancar l’any amb més de 40.000 donacions. No obstant això, el 2007 no fou així, aconseguiren 38.650 bosses i varen haver de demanar a bancs de sang d’altres autonomies prop de 1.350 extraccions. No debades, la solidaritat entre entitats és patent. Aquest mateix estiu, per exemple, la FBSTIB ha enviat 340 bosses al Banc de Madrid. "Pot ésser una quantitat insignificant per ells, però ha estat un gran esforç per nosaltres i n’estam prou contents", reconeix Muncunill.
Cal saber que no és fàcil tenir excedència de reserves. De fet, gairebé sempre és al contrari, en manquen. "Per això, si no volem suspendre operacions quirúrgiques, hem de passar tots a la pràctica i donar", encara que sigui un pic l’any.