Enrere han quedat els tabús que amenaçaven la veu de la dona respecte de la seva sexualitat. I de la mateixa manera han caigut també les vergonyes entre pacient i ginecòleg.És per això que l’actitud per adaptar-se a la menopausa també ha canviat. Els trastorns associats a una nova etapa de la vida, en la qual la dona ja no menstrua, són amplis. I el descens del desig sexual és un d’ells. Tal com explica el doctor Santiago Palacios, és fàcil de detectar, però passa desapercebut "massa sovint" pels ginecòlegs.
Per una part, es reclama major control a les dones que hagin patit alguns procés d’extirpació genital. Dels dos ovaris (ooforectomia bilateral) i de l’úter (histerectomia). De fet, gairebé un 75% de les dones que han passat per una menopausa quirúrgica pateixen una baixada del desig. Però, malalties com un mioma uterí, motius oncològics o l’endometriosi obliguen algunes persones a tractar-se d’aquest complex procés.
Suposa per a moltes dones la pèrdua de la feminitat, o almanco aquesta és la percepció. Evidentment, una situació frustrant i incomprensible per a elles. "Quan no hi ha ovaris, la quantitat d’estrògens disminueix i s’afavoreix l’aparició de molèsties vaginals", explica l’expert Palacios. I afegeix: "A més a més, en el cas de l’extirpació de l’úter, l’orgasme perd intensitat ja que desapareixen les contraccions uterines".
Indiferència davant el sexe
Existeix vida, però, després de la menopausa. Les teràpies hormonals, així com també psicològiques, s’han desenvolupat fins al punt d’oferir una vida normal a la dona que se sotmet al tractament. Ara bé, i respecte al sexe, la intensitat del desig sexual, l’endarreriment alhora d’excitar-se i l’orgasme no tornaran, per ventura, a ser el mateix.
Prop de 165.000 dones de més de 50 anys viuen actualment a les Illes Balears. Aquesta és l’edat mitjana per veure arribar la menopàusia. I totes elles són, a la vegada, víctimes potencials d’alteracions de l’ànim. Javier Ferrer, president de l’Associació espanyola per a l’estudi de la menopausa, alerta del risc que afecta ja una de cada quatre dones."Un 25% de les dones pateixen símptomes depressius, un 40% insomni i un l’altre 40% alteracions cognitives", explica Ferrer. El seu col·lega Antonio Cano, catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia per la Universitat de València, amplia el perfil del pacient a les dones que, "ja en el període reproductiu, pateixen la síndrome de la tensió premenstrual".
La relació entre hormones femenines, com els estrògens, amb la síntesi de la serotonina –neurotransmissor implicat en nombrosos trastorns psiquiàtrics–, explica la presència de trastorns depressius associats als cicles reproductors femenins. Per exemple, el cos de la dona genera durant l’embaràs infinitat d’hormones femenines, que cauen de manera brusca just després de parir.
El risc de la depressió
D’aquí la importància del paper del ginecòleg. Segons Javier Ferrer, "en cas de depressió, és un especialista qui ha de distingir perfectament la patologia de les alteracions d’ànim". Per a Antonio Cano, "la dificultat és la depressió en si mateixa, apuntada per problemes físics com pugui ser la pèrdua de pes, d’apetit i, fins i tot, temptatives de suïcidi". Per això cal distingir entre hormones per alteracions i antidepressius per la malaltia.I la incidència de la depressió entre les dones és dues vegades més gran que entre els homes, almanco fins a la mitjana edat.
De fet, el dèficit estrogènic no tan sols ataca l’estat d’ànim, sinó també la funció cognitiva. I d’allà, la demència. Els experts creuen que és entre els 65 i 85 anys quan es desenvolupen les malalties. Aquest deteriorament es tradueix en una desorientació temporal i espacial, manca de reconeixement del dèficit cognitiu (llevar importània al defecte) i conductes desinhibides i temeràries. També cal destacar la deixadesa de l’aspecte exterior i la higiene, a banda d’una familiaritat exagerada amb els desconeguts. D’aquí a la demència hi ha una passa. Ansietat, depressió, pèrdua de memòria, capacitat de judici minat... Situacions que cal aturar. Aquest és l’objectiu final dels professionals de l’àmbit sanitari que treballen en la recerca de les teràpies que frenin aquests durs símptomes.
Trencant el silenci de l’osteoporosi, no els ossos
No és una malaltia tan temuda com la sida, però la seva presència a la societat és més gran. A hores d’ara 3 milions de ciutadans a l’Estat espanyol pateixen osteoporosi. Les dades són de l’Associació per a l’estudi de la menopausa, i dels tres milions. dos i mig són dones.Aquesta feminització de la malaltia coincideix, científicament, amb la pèrdua de la capacitat de menstruar. I és que, a partir de l’arribada de la menopausa, el cos de la dona perd entre l’1 i el 2,5% de massa òssia cada any.
D’aquí que la prevenció de la malaltia "ha de ser qüestió de temps", assegura el doctor Andrés Forteza. "Per això insistim que la dona ha de vigilar els seus ossos fins i tot abans del procés menopàusic", aclareix. El seu company Andrés Calvo, cap del servei de Ginecologia de l’Hospital de Manacor, també apostà per "interrelacionar la feina dels especialistes implicats: reumatòlegs, traumatòlegs, internistes, ginecòlegs...". El ventall és ampli, però tots són necessaris per detectar una malaltia invisible. I és que, quan manquen els símptomes, la detecció de l’osteoporosi és complicada.
Factors de risc
Els factors de risc són un pes físic inferior als 56 quilograms; rebre tractament amb corticoides, liti, antiel·líptics o anticoagulants; així com registrar una errada ovàrica, de caràcter prematur. Darrers estudis sobre la matèria demostren que les malalties reumàtiques, digestives, cròniques i l’anorèxia no són bons precedents. I és que augmenten les possibilitats de desenvolupar l’osteoporosi.
El professor Juan Ferrer, a banda, vol alertar de l’elevada prevalença de la malaltia. "Això ens hauria de dur a considerar-la com un problema sanitari de primer ordre". No debades, aquesta patologia és la causant de prop de 90.000 fractures de maluc i 500.000 de vertebrals cada any.Les dades demostren l’envelliment de la població. L’esperança de vida de les dones, per exemple, se situa ja als 82,9 anys. I s’espera que s’arribi als 85,1 al 2020.
Què vol dir això? Que les perspectives són fosques. Els casos aniran a més, vaja. Per això que els experts recomanen algunes mesures senzilles i preventives. Com ara gaudir d’una dieta rica en vitamina D i calci i realitzar exercici moderat. Què s’ha d’evitar? El sedentarisme, la ingestió d’alcohol, el vici del tabac...Els tractaments farmacològics ajudaran, però, a evitar la primera fractura. Als antics alendronat i risedronat s’afegeix ara el ralent d’estronci, per exemple. Aquests formen i augmenten la massa òssia.