El líder ultradretà austríac, Jörg Haider, el principal representant de l’ascens de l’extrema dreta a Àustria durant els anys noranta, morí la matinada d’ahir en accidentar-se el seu cotxe a prop del seu bastió polític, a Caríntia, segons informaren fonts policials.Haider, de 58 anys, fou trobat dins el cotxe amb ferides greus al cap i al tòrax. Tornava tot sol d’una festa quan perdé el control del vehicle, xocà contra un mur i féu diverses voltes. Tot i això, les causes concretes de l’accident estan pendents d’investigació.
El controvertit i carismàtic populista de dretes ha estat un dels polítics austríacs més reeixits i un model per a tota la ultradreta europea. El trampolí que el donà a conèixer a Europa van ser la seva demagògia populista, un poc xenòfoba, i la seva ambigüitat respecte al nacionalsocialisme, malgrat que en els darrers anys moderà els seus discursos per atreure els votants democristians.La seva entrada en el Govern austríac el 2000, encapçalat pel conservador Wolfgang Schüssel, desencadenà una mesura única de 14 membres de la UE contra un dels seus socis: congelà durant vuit mesos els contactes bilaterals amb la república alpina.
La mort de Haider es produeix quan havia tornat a la primera plana de la política nacional, capitanejant l’Aliança per al Futur d’Àustria (BZO), la formació més reeixida dels comicis passats, quan triplicà el nombre d’escons en el Parlament i va aconseguir més del 10 per cent dels vots.Des de 1999 havia estat governador del meridional estat federat de Caríntia, on tenia quotes de popularitat pròximes al 45%. No obstant això, el seu imparable ascens en la política austríaca es deu a altres sigles, al Partit Liberal (FPO), del qual assumí la direcció el 1986 i que dugué el 1999, amb gairebé un 27% dels vots, al millor resultat de la seva història davant l’estupor de tot Europa.
Casat i pare de dues filles, Haider va néixer en el si d’una família modesta a la localitat de Bad Goisern, en l’Estat d’Alta Àustria. El seu pare, sabater, milità en les tropes d’assalt nazis (SA), una organització paramilitar, i la seva mare va ser una de les líders locals dels nacionalsocialistes. Amb la seva elecció el 1986 com a president del partit, Haider va canviar la línia política i va iniciar una carrera ascendent, afavorida per la tasca en l’oposició contra els repetits governs de la gran coalició entre democristians i socialdemòcrates que han dominat la política austríaca en els darrers decennis.
El seu objectiu sempre va ser acabar amb els partits majoritaris i per això va desplegar una brillant retòrica i una demagògia que el va fer famós, gràcies a la gran majoria dels vots de protesta i dels descontents. Però això no és el que escandalitzà la classe política internacional, sinó els seus reiterats coqueteigs amb els simpatitzants neonazis i els nostàlgics del Tercer Reich. Quan va assegurar en la dècada passada que "en el Tercer Reich es va practicar una política d’ocupació correcta" i va qualificar de "centres penals" els camps de concentració nazis, es van aixecar onades d’indignació a tot el món.
Haider havia deixat clar que desitjava una "Àustria per als austríacs" i va defensar expandir a la resta del país la prohibició d’edificar mesquites i minarets, una cosa que és vigent a Caríntia, la regió que governava.Les reaccions dins del seu actual partit, l’Aliança pel Futur d’Àustria, no s’han fet esperar. "Per a nosaltres és el final del món", declarà el segon del partit, Stefan Petzner, segons explica la cadena britànica BBC.