N’hi ha que són especialistes a tornar-hi una vegada i una altra. Especialment, quan es tracta de dirigents polítics reunits en cimeres d’interès "mundial", i encara més, quan fan veure que cerquen el suport del poble per a les seves decisions. Anem per parts. Ahir, els caps d’Estat i de Govern de la UE iniciaren una complicada cimera en la qual tenien com a objectiu aconseguir acords en tres punts crítics: el pacte de rellançament econòmic, les mesures contra el canvi climàtic i el desbloqueig del Tractat de Lisboa. Els líders comunitaris es reuniren així a la seu del Consell de la UE després de mantenir, prèviament, diversos contactes dins dels encontres que realitzaven les famílies polítiques democratacristiana, socialista i liberal.
Les mesures econòmiques es presentaven com la qüestió més urgent i, potser precisament per això, no s’hi arribà a cap acord concret en finalitzar la jornada. La proposta de la Comissió és que es destinin 200.000 milions d’euros (l’1,5% del PIB comunitari) a promoure l’activitat i l’ocupació. La major part d’aquests doblers (170.000 milions d’euros) sortirien dels pressuposts estatals i la resta, de les arques comunitàries. En aquest sentit, la majoria dels punts del pla continen oberts, sobretot perquè Alemanya, la principal economia de la UE, es mostrà reticent a aportar-hi més diners fins que no vegi el resultat de les mesures ja aprovades, i perquè vol mantenir la seva disciplina pressupostària.
Sobre aquesta qüestió, la cancellera alemanya, Angela Merkel, assegurava que "Alemanya és conscient de la seva responsabilitat com a major economia europea", i afirmà que donarà suport al pla de la Comissió. Per la seva banda, el president francès i de torn del Consell Europeu, Nicolas Sarkozy, declarà que faria "tot el possible" per aconseguir acords en aquesta cimera, que acabarà avui.
Obstacle: Irlanda
Els líders sí que arribaren a una entesa sobre la proposta francesa per solucionar el bloqueig del Tractat de Lisboa. Aprovaren, doncs, la proposta de Sarkozy, segons la qual Irlanda ha de dur a terme un altre referèndum abans del novembre vinent. Així, demanen al Govern irlandès que "es comprometi a tractar d’aconseguir la ratificació del Tractat abans del final del mandat de la Comissió actual". És a dir, preguntem fins que la resposta sigui la que volem: un "sí". Quant al canvi climàtic, el compromís adquirit, tal com es perfilava ahir, permetrà que la major part de les indústries, llevat del sector elèctric, no paguin pels permisos d’emissions de CO2, almenys fins que no s’aconsegueixi un acord internacional subscrit pels Estats Units i per la Xina.