Els líders de la UE han aprovat avui formalment el pla perquè Irlanda celebri un nou referèndum de ratificació del Tractat de Lisboa abans de novembre de 2009 a fi de desbloquejar la reforma institucional de la Unió.
La cimera comunitària ha recolzat l'acord assolit ahir, amb canvis mínims en el text, segons han indicar fonts comunitàries.
L'acord entre els Vint-i-set estableix que el Govern irlandès “es compromet a tractar d'aconseguir la ratificació del Tractat de Lisboa abans del final del mandat de l'actual Comissió”, el novembre de 2009.
A canvi, s'ha decidit, “sempre que entri en vigor el Tractat de Lisboa”, que la Comissió Europea (CE) continuï tenint un membre per cada país comunitari.
El Tractat preveu que la CE es redueixi en número a partir de 2014, a fi de millorar la seva eficàcia, de manera que hi hagi un nombre de comissaris igual a dos terços del total d'Estats membres (el que equival a 18 a l'UE dels 27), que s'elegirien per un principi de rotació igual entre els Estats membres.
Tanmateix, la possibilitat de perdre el “seu” comissari ha estat un dels punts més sensibles a la campanya del referèndum irlandès de juny passat que es va rebutjar el text.
La solució de no retallar el nombre de comissaris no agradava a bastants països europeus, ja que la CE no és una institució de representació nacional, però finalment s'ha considerat un preu acceptable si això permet que Irlanda ratifiqui el Tractat, una qüestió prioritària, han assenyalat diverses fonts diplomàtiques.
A més, la cimera de l'UE es compromet a “garantir” que Irlanda mantindrà la seva política de neutralitat i que el Tractat de Lisboa no afecta ni les seves lleis sobre la família i el dret a la vida ni entra en les competències fiscals de Dublín.
Aquestes preocupacions es tractaran per a “mútua satisfacció” de la UE i d'Irlanda a condició que Irlanda contregui el compromís de ratificar el Tractat per a novembre de 2009.
Irlanda és actualment el principal obstacle per a l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, ja que l'altre país que falta, la República Txeca, celebrarà un debat parlamentari sobre l'assumpte el febrer pròxim.
El president txec, l'euroescèptic Vaclav Klaus ha advertit que el seu país no ratificaria el Tractat fins que no ho faci Irlanda.
Si el text finalment entra en vigor, posarà en marxa una reforma institucional de gran calat a l'UE, que tindrà per primera vegada un president del Consell Europeu estable per una durada de dos anys. Aquest president del Consell assumiria bona part del paper que actualment exerceix cada sis mesos el president de torn.
A més, la direcció de la diplomàcia de la UE, que actualment ocupa Javier Solana, es denominarà Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i exercirà també una de les vicepresidències de la Comissió Europea. Aquesta nova figura presidirà els Consells de Ministres d'Assumptes Exteriors comunitaris.
El Tractat estableix que entrarà en vigor el primer dia del mes següent al del dipòsit de l'instrument de ratificació de l'últim Estat que compleixi el tràmit, la qual cosa situa la data pràcticament l'1 de gener de 2010, quan s'inicia la pròxima presidència espanyola de l'UE. A més, caldria elegir també el president del Consell Europeu, cosa que no es pot fer abans de la conclusió de les ratificacions.
Si es compleix aquest calendari, Espanya podria ser l'últim país de la UE en presidir totes les sessions ministerials i cimeres comunitàries, segons el pla aprovat.
L'adopció del pla suposa que les eleccions al Parlament Europeu de juny de 2009 es realitzaran segons la fórmula del Tractat actualment en vigor, el de Niça.
Espanya i uns altres onze països tenien assegurat al Tractat de Lisboa un augment del nombre d'Eurodiputats (en el cas espanyol en passava de 50 a 54), per la qual cosa l'acord estableix una solució: s'arbitraran mesures per a que aquests legisladors extra s'assumeixin després de l'entrada en vigor del text.
Els Vint-i-set també han acordat començar a debatre la composició de la nova Comissió Europea, especialment la del seu president, “sense demora” després de les eleccions europees de juny.