Ja han passat sis anys des que a l’agost de 2004 les vuit ministres del primer Govern Zapatero posassin juntes a la Moncloa. I encara du coa. Aquell reportatge fotogràfic, publicat a la revista de moda Vogue, desencadenà crítiques fortes per part del Partit Popular i outsiders del moviment feminista. Malgrat tot, encara generà respostes més airades de les protagonistes, les mateixes ministres, fartes ja que algú els qüestionàs la roba amb la qual es vestien. Ve d’enrere, és clar, però aquella imatge tornà un punt d’inflexió per la classe política. La socialista Aina Salom, regidora d’Esporles i antiga consellera de Salut, es mostra "seguríssima que, si haguessin estat homes, no hauria passat res". Perquè allò de les ‘dues vares de mesurar’, als homes i a dones, són encara vigents a l’inconscient de la societat.
Ara bé, no denotava certa imatge de ministra objecte? "Per res del món no compartesc aqueixa opinió. És una foto simbòlica, d’un Govern paritari: tota una fita històrica per la democràcia!", clama Salom. De fet, cap de les polítiques consultades per aquest reportatge no critica cap imatge, ni les més recents de Soraya Sáez de Santamaría, portaveu del PP al Parlament de Madrid. Segons Josefina Ramis, consellera insular de Joventut i Igualtat, "cap fotografia, per si mateixa, frivolitza les actuacions polítiques de les persones". Per això, ja hi ha altres criteris. Tal com diu Salom, "Soraya té mèrits i demèrits en base a la seva tasca parlamentària, no pas a la de moda".
I recorda que la presència de polítics en actituds sensuals no ve de nou. "Albert Rivera [líder de Ciutadans] es va despullar per la campanya electoral i ningú no li va dir res. Fins i tot el qualificaren d’innovador, modern... Sempre en positiu". De fet, Salom afegeix entre rialles: "Soraya té dret a fer el que li vulgui. Jo no ho faria, però... Com si vol sortir en pilotes a l’Interviú!". Ara bé, també entén que el diari El Mundo "li jugà una mala passada en publicar la foto a la portada del diari i no al Dominical". Però, per què té rellevància el que faci o deixi de fer una política en la seva intimitat? Això és el que es demana Lila Thomàs, directora de l’Institut de la Dona. "No entenc per què a la gent li interessa saber tant de les polítiques. I les revistes del cor juguen un paper actiu en la proliferació d’aquest interès".
Els embarassos de la ministra francesa de Justícia, Rachida Dati, o la ministra de Defensa espanyola, Carme Chacón, són paradigmàtics. "Han patit una pressió mediàtica tremenda. I sembla mentida que encara s’hagi de parlar d’aquestes polèmiques!", es queixa Lila Thomàs. I en el cas de Chacón, per partida doble. La ministra es presentà a les celebracions de la Pasqua militar, dia sis de gener passat, amb una vestit que generà bromes masclistes i crítiques per part de la dreta política i periodística. "Això va ser gros", recorda Aina Salom. "És que la gent es fixa en si duem la faldilla massa curta, si duem talons o no, com tenim el pentinat... O fins i tot si ja ens hem tenyit". És per això que la consellera Josefina Ramis considera "totalment absurda" la polèmica suscitada. "La nostra vestimenta i els dictàmens de com hem d’anar són senzillament fets que perpetuen els estereotips sexistes".
Ni tan sols és qüestió de si són ells o elles, sinó de l’acte de lluir per se. "Políticament encara no hi estam acostumats", conclou Aina Salom. "Ni ens importa", afegeix Xisca Vives, consellera d’Indústria, Energia i Comerç. "I amb la que està caient, els ciutadans encara manco". I és que, en opinió de la consellera Vives, "es crea massa debat social entorn dels vestits, quan aquesta energia s’hauria de derivar cap a altres problemes socials". Les seves darreres paraules són: "Bé, en pas olímpicament". El problema, per ventura, és que una bona part de la població no en passa.