La crisi econòmica i la desocupació foren les principals preocupacions manifestades ahir pels treballadors i els sindicats en les marxes convocades a tot el món pel Primer de Maig, amb una participació irregular i amb incidents a països com Turquia, Alemanya i Veneçuela.
On no hi va haver violència, les manifestacions es desenvoluparen en una calma tensa a causa de la gran preocupació per l’atur i per la ineficàcia de les mesures governamentals contra la crisi.
Els principals incidents es produïren a Caracas, on la Policia veneçolana llançà gasos als participants en la marxa convocada per l’oposició al Govern del president Hugo Chávez, quan alguns dels membres intentaren sortir del recorregut permès.
A Istanbul també hi va haver enfrontaments entre la Policia –que va utilitzar gas lacrimogen i aigua a pressió– i manifestants d’esquerres que intentaven assolir la cèntrica plaça de Taksim, amb una xifra sense confirmar d’alguns detinguts i ferits.
A Alemanya va succeir igual, on els incidents es varen produir a les marxes neonazis convocades a Berlín, Magúncia, Ulm i Hamburg pel Partit Nacional Democràtic Alemany quan desenes de milers de manifestants d’esquerra varen ractar d’impedir que la ultradreta pogués desfilar en la festivitat del Primer de Maig.
Amb menys violència però amb gran tensió es va celebrar el Dia del Treball a França, on els vuit grans sindicats francesos es varen unir, per primera vegada en la història, en l’anomenat "G8 sindical" per tal de commemorar una multitudinària protesta a París –160.000 persones, segons els convocants– contra la política del Govern i els empresaris que s’aprofiten de la crisi.
A l’altre costat de l’Atlàntic, Cuba va festejar la jornada amb una gran desfilada que va ser presidida pel seu president, Raúl Castro, en la qual es va reiterar el compromís de l’illa amb el socialisme l’any en què es commemora el 50è aniversari del triomf de la revolució.
També hi va haver una gran manifestació a Puerto Rico, en la qual milers de persones varen recórrer els carrers en una marxa per protestar contra un pla que pot provocar l’acomiadament de més de 30.000 funcionaris.