El dolor crònic és, probablement, el més desesperant de totes les formes de mal, perquè sempre hi és. I com si es tractàs de la remor d’una abella, mai no se’n va. Almanco aquesta és la frustració de les persones que en pateixen. Una categoria de dolor, el crònic, que es defineix com aquell que persisteix durant més de sis mesos.
En principi, aquest mal es divideix en benigne i maligne. Del primer grup cal destacar que no representa una amenaça per a la vida del pacient. Els mals més comuns són el reumatoide, el neuropàtic (sensació de picor i cremor, entre d’altres), el vascular (relacionat amb una alteració del flux sanguini) i el traumatològic.
El dolor maligne, en canvi, és freqüent en tumors i metàstasi òssia, i té l’origen en el propi càncer, en les teràpies emprades per combatre’l.
La prevalença d’aquest mal és molt elevada. L’enquesta de salut realitzada el 2001 a les Illes Balears assenyalava que un 30% de la població illenca major de 14 anys pateix dolor continuat. La xifra afectaria, idò, quasi un de cada tres ciutadans, i constituiria el major problema sanitari que, en l’actualitat, arrosseguen les societats occidentals.
De fet, les repercussions socials i econòmiques que implica són força elevades. Segons dades de la Unió Europea, el dolor crònic provoca una pèrdua de 500 milions de dies de feina, amb el consegüent efecte econòmic, xifrat en 34 bilions d’euros en pèrdues empresarials.
Arriba la Unidoc
Aquesta és la fotografia global que han analitzat des de l’àmbit de la Universitat de les Illes Balears (UIB). El resultat és una crida a l’acció conjunta per posar en marxa la Unitat d’investigació i diagnòstic neuropsicològic del dolor crònic (Unidoc).
El nou ens està format per professionals i investigadors en ciències de la salut (psicòlegs, metges, fisioterapeutes), tots coordinats pel doctor Pedro Montoya. No és pas casualitat que el doctor Montoya provingui del Departament de Psicologia. I és que aquesta unitat no té per objectiu curar o eradicar el dolor directament. Sí que es planteja, en contraposició, examinar les bases cerebrals del dolor crònic. O sigui, mesurar i registrar l’activitat cerebral d’un pacient per observar com processa el mal.
La hipòtesi de la qual es parteix és que la persistència de l’experiència de dolor en el temps provoca importants canvis en l’activitat cerebral i, per tant, es produeix una alteració important del processament de la informació cognitiva i afectiva en aquests pacients.
Avaluació del mal
Si es mesuren aquests canvis, s’hi podrà intervenir i, finalment, traslladar els resultats de les investigacions científiques a la pràctica clínica.
Per això, s’ofereix la possibilitat de realitzar una avaluació psicofisiològica del dolor crònic i proporcionar estratègies terapèutiques per al tractament dels pacients.
Segons el coordinador Pedro Montoya, "el dolor que persisteix durant molts de mesos acaba per generar greus problemes psicològics i cerebrals". I així comença una espiral sense fi. És per aquest motiu que la Unidoc no pretén oferir una solució directa, "sinó millorar la qualitat de vida del pacient".
Els símptomes depressius, habituals en casos de dolor crònic, són un front importantíssim de lluita. "Hem de pensar en estratègies contra el dolor", diuen, o en "medicina conductual", com indica la rectora de la UIB, Montserrat Casas, perquè s’ha d’assumir que el dolor és una trampa del cervell.
Tanmateix, no és fàcil de veure, la trampa, enmig d’un dolor que no se’n va. Com la remor d’una abella aquests dies de sol.
Trencar el cercle viciós: com més dolor, més estrès
Els dolors crònics tenen un greu company de viatge: l’estrès. I és que la presència del primer crida l’altre, i viceversa.
Així ho constata la classe científica, que situa en aquest cercle viciós un dels handicaps perquè els pacients millorin. I és que ja han pogut constatar que un ritme alterat i sobreintens de vida pot minvar la salut humana. Quan es fa referència a l’estrès, no es parla, tan sols, de l’angúnia laboral.
L’estrès, des d’un punt de vista de la fisiologia orgànica, és la conseqüència de qualsevol situació que posa el cos en estat d’alerta. Es coneix com estrès metabòlic i deriva d’un esforç suplementari de l’organisme humà, des d’una agressió física o verbal fins al mateix acte de sentir por. Fins i tot pot causar-ne un episodi de febre o d’infecció.
Són moltes les situacions que provoquen estrès, i en quanties elevades, els efectes es poden manifestar a través de malalties com la fibromiàlgia. De veracitat qüestionada per una societat escèptica (però patida en silenci per dones, majoritàriament), la fibromiàlgia és un cas paradigmàtic de dolor crònic.
Això no obstant, no existeixen gaires alternatives de tractament. A banda, és clar, de la degeneració emocional que produeix en el malalt la constatació que el temps passa, però no el mal.
Arran d’això sorgeixen els símptomes depressius, que es manifesten una vegada més amb dolor. I com més mal, més gran és la desesperació, la depressió. És el peix que es mossega la coa.
Per aquest motiu, els terapeutes han començat a recomanar exercici físic als seus pacients. Practicar-ne de manera continuada allibera endorfines, unes hormones que, a gran trets, produeixen sensació de felicitat.