Les paraules del ministre d'Educació durant una entrevista radiofònica han sacsejat de nou el debat entorn de l'educació a l'Estat. D'aquesta manera, les declaracions efectuades per Àngel Gabilondo deixen entreveure la possibilitat que el Govern central adopti canvis en el futur, modificacions encaminades a projectar l'educació obligatòria més enllà dels setze anys. En aquesta entrevista concedida a Ràdio Nacional d'Espanya, el ministre confirmà que "el sistema educatiu espanyol és massa rígid actualment i, dins aquesta rigidesa, seria bo analitzar quin paper hi té el Batxillerat i, fins i tot, plantejar-se la possibilitat que hi hagués educació obligatòria fins als devuit anys".
Convé recordar que, a hores d'ara, la Llei Orgànica d'Educació preveu que l'escolarització és obligatòria dels sis fins als setze anys, tot i que, en els casos d'alumnes que necessitin repetir algun curs, se'ls ha de permetre finalitzar aquesta formació de manera ordinària. Quant al Batxillerat, actualment és format per dos cursos que es poden superar amb un màxim de quatre anys acadèmics. Evidentment, tirar endavant la proposta presentada aquests dies implicaria una modificació d'aquest marc i, efectivament, canvis en la LOE.
En qualsevol dels casos, sembla que es tracta d'una iniciativa encara molt verda. Almenys aquesta és la conclusió a la qual es pot arribar després d'aquestes declaracions de l'Executiu que, per mitjà del titular d'Educació, deixa clarque és necessari iniciar converses amb els integrants de la comunitat educativa. Endemés, d'entre el catàleg d'arguments que oferí el ministre, a banda de la necessitat de tenir un sistema escolar més flexible, hi aparegué l'exemple d'altres països, com ara Portugal, que ja han implantat aquest model.
Una utopia
El debat que s'ha obert aquests darrers dies no ha passat per alt a la comunitat educativa de les Illes. D'aquesta manera, tant associacions de pares com sindicats de la docència hi han mostrat una actitud pròxima al respecte. Tot i ser una reforma que en un primer moment sembla prou suggestiva, la inversió que requeriria -vistes les mancances de recursos que pateix la xarxa educativa de les Illes- fa pensar que la seva aplicació és gairebé una utopia, si més no a hores d'ara.
Biel Caldentey, en nom del sindicat STEI-i, afirma que "no entenc que des del Ministerid'Educació parlin d'un projecte d'aquestes dimensions pressupostàries, mentre la realitat a les Balears és que el pressupost d'educació s'ha reduït gairebé un 4% enguany". Des del sindicat, reclamen que el vertader problema que té l'escola espanyola no és altre que el fracàs escolar i, en aquest sentit, aquesta proposta no suposaria cap solució. Segons Caldentey, "s'hauria de fer un esforç per potenciar definitivament la Formació Professional com a via alternativa o, fins i tot, plantejar-se mesures mixtes entre el món laboral i l'acadèmic que permetessin compatibilitzar formació i ocupació fins als devuit anys".
Jaume Ribas, president de la confederació d'associacions de pares i mares, Fapa, pensa que"es tracta d'una proposta encertada des del punt de vista teòric però que esdevé inviable així com està actualment dissenyada l'estructura de l'ESO a Espanya. De fet, seria necessari ampliar l'oferta de Formació Professional i crear més places i més infraestructures per tal de donar resposta a les necessitats d'un alumnat de cada vegada més heterogeni".
Sigui com vulgui, Ribas destaca que la situació deficitària quant a recursos de l'educació és especialment greu a la nostra comunitat, amb "una estructura que ja està saturada a hores d'ara, perquè l'arribada de nous alumnes aquests darrers anys no ha tingut una resposta adequada respecte de la dotació de serveis".
Segons Ribas, ampliar l'educació obligatòria sense haver resolt aquestes mancances no faria més que afegir dificultats als problemes actuals. Tot i les traves, des d'aquesta agrupació de pares són conscients de la necessitat "d'obrir undebat" i que "totes les mesures que impliquin projectar l'educació en l'edat adulta són positives per a una societat que encara no ha generat els recursos necessaris per normalitzar la formació contínua".
Batxiller en tres anys
Només plantejada la proposta, ja foren diverses les organitzacions que hi manifestaren discrepàncies. Des del grup principal de l'oposició, tot i deixar la porta oberta a una reforma que implicàs estendre l'educació obligatòria més enllà dels setze anys, no creuen que sigui cap prioritat en aquests moments. Antonio Gómez Trinidad, portaveu d'Educació del Grup Popular al Parlament, manifestava el parer de la formació quan deia que "no estam en contra de la mesura, però pensam que no és l'assumpte més urgent que hi ha per resoldre en l'educació espanyola".
Aprofitant la conjuntura, des de les files conservadores han defensat un Batxillerat ampliat a tres anys en el qual els alumnes que hi accedeixin no tinguin l'obligació de cursar-lo. D'aquesta manera, l'alternativa que es proposa des del PP seria acurçar la finalització de l'ESO actual fent que aquesta etapa acabàs als quinze anys, perquè es pogués iniciar així un cicle de tres cursos de Batxillerat. En aquesta mateixa direcció van les reclamacions emeses pel sindicat ANPE, que també donaria suport a aquest model. Aquesta agrupació ha aprofitat la situació de controvèrsia que s'ha viscut aquests dies per reclamar la "necessitat de prendre mesures immediates per reformar el sistema educatiu, sense tenir por de retrocedir en aquelles decisions que no han estat fructuoses".
A banda de tot això, des del PP alerten igualment del perill que podria suposar tenir alumnes sense ganes ni motivació fins als devuit anys a les aules, tot recordant els problemes que ja hi ha a l'ESO. En aquest sentit, convé recordar que un de cada quatre alumnes que inicia els estudis de secundària no és capaç d'acabar-los amb èxit i que entorn del 30% dels joves que tenen entre devuit i vint-i-quatre anys no ha obtingut la titulació d'ESO.