Els vents neoliberals que bufen devers la universitat no proporcionen bones vibracions. Si a l'exigència d'eficiència, competitivitat i excel·lència hi afegim la tendència a la contenció de la inversió pública, això implicarà un augment de la despesa per part dels estudiants que tenguin possibilitats intel·lectuals i de preparació per accedir als estudis universitaris. Si, a més, patim la major crisi coneguda de tots els temps, que es veu incrementada per un mal model econòmic a l'Estat espanyol, podem augurar la desaparició de la igualtat d'oportunitats a l'educació superior (ES), més si tenim en compte que la concessió actual de beques no compensa les deficiències de la inversió de l'Estat.
Quan sembla que la crisi s'allargarà i que l'atur es torbarà a disminuir sensiblement, encara que hi hagi alguns brots verds conjunturals; quan pareix que la joventut serà una de les que pateixi més sensiblement l'atur, i si se'n surt serà perquè accepta sous miserables, és un dels moments oportuns per haver augmentat la inversió a les universitats, per aconseguir que gran part de la joventut que abans abandonava els estudis que ara es dediqui a la seva formació. Un país amb un elevat nombre d'universitaris ben preparats és més apte per fer canvis estructurals i de model de vida i producció.
L'Estat perd una gran oportunitat d'invertir en ES, d'augmentar aquesta formació i de preparar un sistema de viure que superi les properes crisis. Crec que un dels països que no se sent massa afectat per la crisi és Finlàndia, que és l'enveja de molts altres per haver quedat líder en les avaluacions de l'Informe Pisa i que té una majoria d'estudiants a la universitat. Doncs allà els estudis universitaris són gratuïts. Aquí mai no ens cansarem d'equivocar-nos.
Amb els estudis universitaris, no s'hi juga