Just ara que s'acosten temps de promeses efímeres, s'intensifiquen les propostes entorn al sistema educatiu que regeix el futur de les noves generacions. Enmig d'una certa expectació que sovint es barreja amb dosis d'incertesa, els distints agents socials implicats veuen desfilar aquestes setmanes distintes iniciatives plantejades des de tots els racons de l'arc parlamentari. La darrera l'ha aportada el líder dels populars de les Illes, tot afirmant la seva intenció d'incrementar la càrrega lectiva dels alumnes que cursen els nivells bàsics de la nostra educació, sobretot per reforçar assignatures com ara les llengües o les matemàtiques. No debades, durant aquests darrers anys, vers les distintes mesures dutes endavant per la socialdemocràcia europea, els partits conservadors del continent han accentuat els seus esforços a l'hora de transmetre una necessitat de recuperació d'alguns dels paràmetres imperants en els models educatius del segle passat.
Un clar exemple d'aquesta voluntat ens ha arribat aquests darrers dies des del Regne Unit. El ministre britànic d'Educació ha manifestat el seu desig de voler engegar un paquet de canvis que permetin que el seu sistema educatiu retorni a "l'ensenyança dels fets" i d'aquesta manera es pugui passar pàgina dels esquemes actuals que, segons aquest executiu, descansen massa sobre l'ensenyar a pensar i resten significació a l'acumulació de coneixement dels alumnes britànics. Un dels punts sobre els quals va descansar el discurs del ministre fou l'omnipresent informe Pisa: en ell, les dades demostren que el Regne Unit ha empitjorat en alguns ítems i cada vegada es troba més enfora dels resultats d'altres països capdavanters. El missatge que els nostres fills i filles "no saben" pareix ser un argument reiteratiu en aquesta mena de discursos en els quals no semblen ser tan significants els camins que ens porten a l'aprenentatge, com ara el fet de memoritzar coneixements. Davant aquesta proposta, diverses organitzacions ja han mostrat el seu desacord, com és el cas de l'Associació Nacional de Mestres d'Escola britànica, que han avaluat la mesura com un instrument per educar a partir d'un model curricular versemblant al dels anys cinquanta.
A tot això, un dels objectius que persegueix la posada en marxa d'aquesta mesura és fer minvar la quantitat de matèries que cursen els nins i nines de sis o set anys -un total de tretze- i reforçar d'aquesta manera assignatures com ara les matemàtiques, la llengua o les ciències. La reforma plantejada pel ministre Michael Gove, assigna a l'assignatura de religió una qualitat "estatutària", amb la qual cosa obliga tots els centres educatius a tenir-la dins la seva oferta acadèmica, emperò permet als pares triar si volen o no que els seus fills la cursin.
Altres assignatures que es plantegen dins el currículum són les de ciutadania; música; educació personal, social i sanitària; disseny i tecnologia, a més de les clàssiques com ara és el cas d'història, informació i tecnologies de la comunicació o geografia. Precisament, arran de la matèria de geografia el ministre va aprofitar per assenyalar que els continguts que formen part d'algunes de les matèries que estudien els joves britànics estan desfasats i que convé sotmetre'ls a un procés de revisió: "en el currículum de l'assignatura de geografia l'únic país mencionat és el Regne Unit, no s'anomena cap altre país, continent, riu o ciutat", assegurà Gove. Vers aquest nou panorama d'assignatures, alguns membres representants d'associacions de docents ja han advertit que es minvaran facultats com ara la creativitat, que tan transcendents resulten en el procés educatiu de qualsevol persona.