Prové d'Espergaerde, prop del castell de Hamlet, al punt danès més proper de Suècia, d'una zona distingida d'estiueig, i arribà a Mallorca fa devuit anys amb la seva filla de vuit mesos, nascuda a Alemanya. Es resisteix a revelar la data de naixement, "però per l'edat de la meva filla ja t'ho pots imaginar", de manera que aquest cronista li n'adjudica una quarantena curta, si hi arriba. És experta en màrqueting, parla cinc llengües i es dedica, preferentment, a la comunicació mitjançant les noves tecnologies. Fa tasques de direcció i producció i també és presentadora de televisió. Tenia un programa en alemany i col·laborà amb Temporada alta, un espai d'actualitat en el qual apareixien personatges famosos vinculats amb Mallorca, a IB3 TV.
I ara dirigeix Teleweb, cadena audiovisual per internet que ofereix notícies, esdeveniments, cultura gastronòmica i productes i festes populars de les Illes en català, alemany, anglès i castellà. Això li ocupa gairebé tot el temps i, per tant, poques vegades té ocasió d'anar al seu país. La filla, en canvi, que parla el català de Mallorca com una mallorquina més, a partir de setembre anirà a estudiar a Dinamarca, cosa que "per a ella és com anar a l'estranger".
Us sentiu totalment arrelada a Mallorca o encara evocau sovint la vostra terra?
La veritat és que no: no l'evoc gairebé gens. La veritat és que sempre m'he sentit Ramon Llull, molt cosmopolita: em sent dels llocs que em criden l'atenció i no d'un en particular pel fet d'haver-hi nascut, però he de dir, que després de 18 anys aquí, em passa el mateix que als mallorquins. Quan fa una setmana que som a fora, ja em deman: "I què tenen aquí que no tingui a casa, a Mallorca?".
Com va ser el fet de passar d'una zona urbana d'Alemanya a una finca rural mallorquina amb ovelletes, davant la mar?
Quan alguns familiars meus vingueren a veure'm, em demanaren: "Però, què hi fas tu, aquí?", en el sentit que no m'imaginaven en un lloc tan bucòlic, perquè jo venia d'anys de feina amb molts de viatges, de ciutat en ciutat. La veritat és que allà, a la finca, aïllada de tot, només pendent de la nina, estava un poc desorientada: vaig perdre dos anys cercant-me, reinventant-me. I, de sobte, un dia vaig pensar que ja estava bé. Vaig agafar la meva filla i llogàrem un pis ben enmig del Born. A partir d'aquí, vaig recuperar antics contactes i vaig començar a moure'm laboralment.
Creis que el món de la comunicació compleix actualment un paper útil? Hi ha la pedagogia que hi hauria d'haver en els mitjans?
Jo crec que, pertot arreu, els continguts de redacció estan casats amb la publicitat i també amb la política, però el fet principal és el poder d'internet, que ja ha canviat el món. He anat a moltes trobades de mitjans de comunicació i, fa cinc anys, les televisions mateixes no s'acabaven de creure això de les noves tecnologies. No se sentien en perill: no es pensaven que poguessin perdre cap tros de la tortada publicitària. Es pensaven que era una moda que aniria esvaint-se.
Però la xarxa ho ha canviat tot, fins i tot la política, perquè ara tot se sap.
Crec que la presència d'internet arribarà a canviar totalment moltes coses: des de sistemes electorals fins als terminis de les legislatures, i això és general. Passa per tot el món.
Tenint en compte allò que algú va dir, que no hi ha verins, sinó dosis, què pensau de la saturació de notícies a 30 segons la unitat dels telediaris? Això informa o desinforma?
Ens trobam en un punt saturadíssim d' informació, comparat amb deu anys enrere. Això és bo per una banda, perquè tenim noves, per exemple, sobre la salut, sobre allò que menjam, que abans no sabíem si era bo o dolent; però, d'altra banda, si cada dia veim crims, morts a la televisió, i no solament a les notícies, sinó als films, a les sèries... tot això ens influeix negativament.
Hi ha residents estrangers que es queixen de la calma local.
Sí, diuen que aquí no hi ha tecnologia d'avantguarda, que la gent va al seu ritme i que tot és molt lent. Em fa ràbia, quan els sent comparar-ho: "Això, a Alemanya, no seria així" i "a Anglaterra, seria així deçà, etc". Fan aquesta comparació però, en el fons, no s'aturen a pensar per què hem vingut.